La immensa majoria dels conills que hi ha a Austràlia, que són una plaga terriblement destructiva per a l’illa, són descendents de dues dotzenes d’animals arribats a Melbourne el dia de Nadal de 1859. Així ho afirma un article publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ que, a més, apunta que el fet que aquells primers conills fossin salvatges els devia donar avantatge respecte els que havien arribat a l’illa fins aleshores.
Una plaga molt destructiva
A dia d’avui, els conills són una de les espècies que han envaït la immensa majoria de l’illa d’Austràlia, n’han devastat els ecosistemes i amenacen aproximadament 300 espècies d’animals i plantes, a més dels centenars de milions de dòlars anuals que cauen a l’agricultura. És sorprenent, doncs, que aquesta catàstrofe s’iniciés amb un sol esdeveniment.
Segons els registres històrics, els primers conills europeus (Oryctolagus cuniculus) van arribar a Austràlia juntament amb els primers colons, el 1788, i els vaixells que duien aquests animals van continuar arribant durant dècades. No obstant això, no va ser fins la segona meitat del segle XIX que es van començar a expandir molt ràpidament –uns 100km anuals– fins a arribar a la situació actual.
Els documents, de fet, són prou precisos com per apuntar a que la gran expansió dels conills va començar després de l’arribada d’un carregament per a un home anomenat Thomas Austin de Barwon Park, al sud-oest de Melbourne. Es tractava de conills salvatges que el seu germà havia capturat a la finca de la seva família a Baltonsborough, al sud-oest d’Anglaterra.
Els gens ho corroboren
Els investigadors van voler comprovar si aquesta relació era certa, i per això van analitzar els gens de 179 conills salvatges d’Austràlia, Nova Zelanda, França i el Regne Unit, a més de 8 conills domèstics de diverses raves. Així van veure que la majoria de conills d’Austràlia són semblants genèticament, amb avantpassats salvatges i domèstics i, també, amb més coincidències amb l’ADN dels conills del sud-oest d’Anglaterra que de cap altre lloc.
De fet, en mirar l’ADN mitocontrial, el que s’hereta de la mare, els científics van concloure que la majoria de conills australians són descendents de només 5 femelles que van arribar d’Europa. A més, la diversitat genètica dels conills es reduïa com més lluny de Barwon Park havien estat capturats, indicant-ne clarament l’origen.
Un avenç molt útil en l’estudi de les espècies invasores
Aquesta recerca sobre espècies invasores i els descobriments que s’han fet a partir d’ella obre la porta a entendre millor aquest tipus de processos de colonització, i fins i tot podria ajudar-nos a predir i combatre millor les que es puguin produir en el futur.
En aquest cas, per exemple, les característiques dels conills salvatges els van fer molt més aptes que els domèstics, raó per la qual aquests animals no van ser un problema de gran abast fins l’arribada els exemplars de Thomas Austin. Aquests conills més ben preparats, juntament amb l’expansió de les terres de conreu a Austràlia i les grans campanyes d’eliminació de depredadors fetes pels caçadors, podrien haver creat les condicions idònies perquè, en pocs anys, esdevinguessin una plaga.
