Els efectes d’un embaràs en el cos són prou coneguts en el cas dels humans. En el dels ratpenats, o si més no en alguns d’ells, sembla que la gestació fins i tot redueix la capacitat d’ecolocalització, la manera com aquests animals s’hi ‘veuen’ en la foscor. Un estudi recent, publicat a la revista ‘BMC Biology’, s’explica el cas del ratpenat de vores clares, en un dels primers cops que es demostra que la gestació pot canviar la percepció de l’entorn en mamífers no-humans.
Un caçador nocturn que necessita l’ecolocalització
Els ratpenats de vores clares són animals nocturns i fan servir l’ecolocalització per caçar en la foscor. Els seus crits reboten a les superfícies properes i els seus ecos els permeten reconstruir l’entorn. Així, com més sovint criden, més clara és la seva idea del què els envolta. Cridar tant, però, requereix respirar fons, i sovint l’embaràs pot fer-ho més difícil.
Una pèrdua de percepció que fa canviar els hàbits de caça
Aquesta hipòtesi, basada en un dels efectes que té l’embaràs en els humans, es va posar a prova capturant 10 d’aquests mamífers voladors, cinc dels quals estaven embarassats, i entrenant-los perquè fessin un moviment concret. En gravar-los mentre feien el recorregut, es va observar com els no gestants cridaven una mitjana de 130 vegades mentre que les embarassades ho feien uns 110 cops, un 15% menys.
Aquesta reducció dels crits en ratpenats embarassats podria ser un impediment per a la caça. De fet, una simulació per ordinador mostra una reducció també d’un 15% en les captures d’insectes respecte els que no ho estan. Això podria explicar per què els ratpenats embarassats cacen preses més grans i lentes durant la gestació, centrant-se en aliments més fàcils d’aconseguir.
