Un equip amb participació de la Universitat de Barcelona ha identificat quins són els mecanismes neuronals que produeixen els antulls en les embarassades. Més enllà de tots els mites i les creences populars, un estudi liderat per Marc Claret i Roberta Haddad-Tóvolli i publicat a la revista ‘Nature Metabolism’ ha aportat proves de les alteracions en el funcionament de les cèl·lules del cervell i que, en models animals, duen a aquesta reacció.

Embaràs | Hippopx
Qualsevol persona pot tenir antulls, però se solen associar més a les embarassades i ara sabem per què passa | Hippopx

Un desig incontrolat

Els antulls, és clar, no són només comuns en les embarassades, però la urgència sobtada i incontrolada de menjar un aliment en concret se’ls sol associar. El cert és que, durant l’embaràs, el cos de la gestant pateix una sèrie de canvis fisiològics i de comportament per tal de crear un entorn favorable pel desenvolupament de l’embrió. Alhora, però, el consum habitual de menjars saborosos i alts en calories, sovint causats pels antulls, no només contribueixen a l’augment de pes i l’obesitat sinó que també poden tenir efectes negatius en la salut dels nadons.

Segons els resultats de l’estudi, fet amb ratolins, durant l’embaràs el cervell de les femelles pateix canvis en les connexions del circuit de recompensa i també en els centres del gust i sensorimotors. A més, tal i com passa amb les embarassades humanes, les femelles de ratolí també es tornen més sensibles als aliments dolços i desenvolupen comportaments compulsius d’ingesta de menjar molt calòric.

Roberta Haddad-Tóvolli i Marc Claret, responsables d’aquest estudi | Universitat de Barcelona

Una explicació i qui sap si un remei

Aquesta observació és, precisament, el que va fer que els investigadors exploressin la via mesolímbica, una de les vies de transmissió de senyals de les neurones dopaminèrgiques, es a dir, les que controlen un neurotransmissor clau en els comportaments motivacionals. Segons van poder constatar, els nivells de dopamina i del seu receptor D2R augmentaven en una regió cerebral relacionada amb el circuit de recompensa, indicant que tot el circuit mesolímbic podria reorganitzar-se durant l’embaràs, justament, a través d’aquestes neurones.

Així, l’equip va comprovar que la seva alteració és responsable dels antulls ja que, en aturar l’activitat d’aquestes neurones, l’ansietat pel menjar desapareixia. Els resultats d’aquest estudi poden ser molt importants per la millora de les guies nutricionals per a dones embarassades, per tal d’aconseguir un millor benestar dels nonats i prevenir l’aparició de malalties psicològiques i metabòliques associades.

Nou comentari

Comparteix