Una espècie de ratpenat europea, coneguda com a ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) té un mecanisme de defensa que no havia estat observat mai en un mamífer i, de fet, en molt poques altres espècies. En un exemple de l’anomenat “mimetisme de Bates”, aquests animals imiten el brunzit de les vespes per espantar els depredadors, especialment els mussols.
El descobriment ha estat publicat en un article a la revista ‘Current Biology’, elaborat per investigadors de la Universitat Frederic II de Nàpols, a Itàlia. D’aquesta manera, un animal pràcticament inofensiu aconsegueix evitar convertir-se en presa enredant els possibles depredadors i fent-los pensar que són d’una espècie més perillosa. Tot i que és possible que l’engany només funcioni durant uns segons, o potser menys, pot donar al ratpenat la possibilitat de fugir.
Crit d’ajuda o per allunyar els mussols?
El primer a adonar-se de l’ús d’aquesta estratègia per part dels ratpenats de musell llarg va ser l’investigador Danilo Russo que, mentre feia recerca de camp, es va adonar que, quan agafava els animals, brunzien “invariablement” com si fossin vespes, segons explica ell mateix a través d’una nota de premsa de la seva universitat.
Reconeixent aquest soroll com una mena de crit d’ajuda, Russo i els seus companys van mirar d’establir quin era el seu propòsit exacte, ja fos un avís per a altres ratpenats propers o una manera d’aturar els depredadors. Després, però, se’n van oblidar, i van trigar anys a decidir que havien de dissenyar un experiment per posar a prova les diverses teories i saber quina era la bona.
Primer van buscar si hi havia semblances entre el brunzit d’aquests animals i el d’insectes propers que piquessin, especialment himenòpters. Després, van reproduir els sons dels ratpenats al costat de mussols captius, el seu principal depredador, per observar com reaccionaven. Tot i les diferències, tots reaccionaven a l’insecte i al brunzit del ratpenat apartant-se, demostrant que, efectivament, el ratpenat imita les vespes.
Un descobriment pioner
Aquest descobriment no només és el primer en què un mamífer imita un insecte sinó, en general, un dels pocs exemples existents de mimetisme acústic. És interessant, a més, en filtrar els sons per sentir-los d’acord amb el sistema auditiu d’un mussol, el brunzit de les vespes i dels ratpenats de musell llarg s’assemblin encara més.
Pel que fa a per què els mussols eviten el brunzit, pot ser perquè hagin rebut picades abans o, en general, perquè saben que són perillosos. És per això, per exemple, que els ocells no exploren els forats on hi ha vespers. El que els investigadors també troben curiós, a més, és que els mussols siguin la pressió evolutiva que hagi marcat el desenvolupament d’aquest mètode de defensa dels ratpenats.
