En un article publicat a ‘Evolution Letters’, un equip de científica afirma que ha descobert en quin moment les formigues van conquerir el món. Segons expliquen, fa uns 60 milions d’anys, van seguir les plantes amb flor quan van sortir dels boscos i, des d’aleshores, han evolucionat amb elles, diversificant-se i convertint-se en l’espècie omnipresent i adaptada a pràcticament qualsevol tipus d’entorn que són a dia d’avui.
Una família numerosíssima i present a tot arreu
Al nostre planeta hi ha més de 14.000 espècies de formigues i són presents arreu menys a l’Antàrtida. De fet, es calcula que en qualsevol moment hi ha uns 20.000 bilions d’exemplars vius. El que no se sabia fins ara, però, era com havien evolucionat d’aquesta manera, fent-se amb pràcticament tot el món. Ara, una combinació del registre fòssil, anàlisis d’ADN i dades de la preferència d’hàbitats de les espècies modernes ha permès veure com les formiues i les plantes duen molt de temps evolucionant plegades a partir del que, sembla, era una primera espècie avantpassada.
Els investigadors van comparar el clima dels hàbitats de 1.400 espècies de formigues i van combinar-lo amb una reconstrucció del seu arbre genealògic, basant-se tant en la informació genètica com en restes fòssils conservades en ambre. Alguns dels seus comportaments, com on construeixen els nius i els hàbitats on viuen, semblen molt compartits en totes les diverses línies evolutives en què s’han separat, cosa que ha permès fer-se una idea de com vivien les seves avantpassades i treure conclusions interessants.
La conquesta del món
Pel que sembla, fa 60 milions d’anys, les formigues vivien principalment als boscos i feien els nius sota terra. En aquell moment, algunes plantes van evolucionar i van començar a evaporar aigua a través de les fulles, fent augmentar molt la humitat i convertint aquells entorns en molt més semblants a les selves tropicals. En resposta a això, algunes formigues van començar a instal·lar-se als arbres, com també van fer algunes granotes i serps, per exemple.
Alhora, algunes plantes amb flor dels boscos van començar a escampar-se cap a l’exterior, a regions més àrides, i a adaptar-se a aquelles condicions. Segons sembla, hi ha formigues que les van seguir, ja que les proveïen d’aliment. Alhora, algunes plantes van fer-se més atractives per a les formigues, fent que aquestes les ajudessin a escampar el pol·len.
Així doncs, totes dues famílies van desenvolupar una mena d’evolució paral·lela, ajudant-se l’una a l’altra. I així, a mesura que les plantes amb flor s’escampaven per tot el món, les formigues anaven darrere seu, colonitzant tot el planeta i contribuïnt a crear ecosistemes nous que han perdurat fins el dia d’avui.
