En la majoria d’espècies de formigues, aquelles destinades a ser reines ja neixen diferents de les altres. En les formigues saltadores de l’Índia, però, això no funciona així: les obreres poden lluitar per la corona. Si ho fan, el cervell se’ls encongeix. Si guanyen la batalla, es converteixen en reines però continuaran tenint el cervell petit la resta de la seva vida. Si perden, en canvi, el cervell els torna a créixer. Un procés raríssim en el regne animal i que no s’havia observat mai en cap insecte fins ara, que un equip de científics l’ha descrit en un article a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’.

Les formigues saltadores de l’Índia –Harpegnathos saltator– són uns animals molt peculiars. Medeixen més de dos centímetres i mig de llargada, tenen uns ulls negres enormes i unes mandíbules molt grans i poderoses. A més, quan cacen, com els seu nom indica, poden fer salts de fins a dos centímetres d’alçada i deu de llargada. Com la majoria de formigues, viuen en colònies amb una reina envoltada d’obreres que busquen menjar i cuiden tant els ous com les larves que en surten. A diferència de la majoria de la seva família, però, la vida de la colònia no s’acaba amb la de la reina. Quan aquesta mor, la meitat de les obreres de la colònia inicien una competició per qui es queda la corona i és aquí quan es produeix el canvi: aquestes obreres perden una quarta part de la massa cerebral i els ovaris se’ls fan cinc cops més grans, evolucionant a un estadi de “pre-reina” que es coneix com a “gamergate”. Les perdedores, un cop acabat el torneig, revertiran aquests canvis i el cervell els tornarà a créixer per tornar a la feina de sempre. Tot i que hi ha un bon número d’espècies de formiga amb aquest sistema d’elecció de la nova reina, la plasticitat del cervell de les Harpegnathos saltator les fa excepcionals.

Harpegnathos saltator matant la reina d’una colònia rival | Wikimedia Commons

Aquest darrer descobriment ha estat sorprenent, ja que els científics suposaven que les formigues perdedores moririen, però van observar com tornaven a la normalitat i que, per tant, tenien la capacitat de regenerar el seu teixit cerebral d’una manera molt poc habitual. La raó, consideren, és simple: les obreres necessiten més cervell perquè han de marxar de la colònia, trobar menjar i tornar, mentre que una reina només ha de pondre ous. El misteri, i el que cal esbrinar ara, és quins gens els permeten fer això i quines són les parts del cervell d’aquestes formigues que tenen la capacitat d’encongir-se i regenerar-se.

Nou comentari