Un dels insectes més perillosos per als conreus del món, l’escarabat vermell de la farina, té la capacitat de ‘beure’ aigua per l’anus. Aquesta capacitat, segons explica un equip d’investigadors a la revista ‘PNAS’, és gràcies a l’habilitat que tenen per obrir-lo perquè hi entri el vapor d’aigua de l’aire, que va fins el final dels seus intestins i es condensa als excrements que hi ha. Després, fent servir unes cèl·lules especials de l’intestí, són capaços de retira-la de la matèria fecal i fer-la servir per hidratar-se.
Plagues molt destructives i adaptades a climes secs
Les plagues dels conreus suposen la reducció, de mitjana, d’un 20% del subministrament mundial d’aliments, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A més, també costen molts diners als productors d’aliments que han de mirar de controlar-les. Els escarabats són especialment perillosos en aquest sentit, perquè estan adaptats a entorns més secs i, per tant, poden alimentar-se de blat i altres conreus de secà.
Un dels secrets de la seva adaptació podria ser, precisament, la seva capacitat d’absorbir aigua per l’anus i reciclar-la gràcies al complexe rectal, un organ situat gairebé al final de l’aparell digestiu. Fins ara no se sabia com ho feien però ara, gràcies a aquest nou estudi, es pensa que fins i tot es podria explotar aquesta particularitat per fer pesticides específics per a escarabats, que protegeixin els conreus sense perjudicar altres insectes com ara les abelles.

Un gen que els permet moure l’aigua pel cos
Als escarabats vermells de la farina hi ha un gen, anomenat Nha1, que és més actiu a les cèl·lules que recobreixen el complex rectal que en cap altra part del cos. Segons sembla, aquest gen codifica una proteïna que bombeja partícules de potassi carregades a través de la membrana de les cèl·lules, fent que aquest ions s’acumulin a l’exterior del complexe rectal i posant en marxa un procés d’òsmosi que fa que l’aigua s’hi dirigeixi. Així és, sembla, com els escarabats poden moure l’aigua pel complexe rectal i per tot el seu cos.
Els experiments han confirmat, d’una banda, que els insectes obren l’anus en moments en què la humitat és més alta perquè el vapor pugui entrar al seu complexe rectal. De l’altra, a més, també han demostrat que desactivar el gen Nha1 redueix la supervivència dels escarabats. Falta saber, però, si aquesta és l’única espècie d’escarabats que ha desenvolupat aquest mecanisme o si, al contrari, és molt més comú que no ens pensem.