El secret del ‘tirador d’ales vidriades’, la cigala que orina a una velocitat increïble, ha estat descobert. En un article publicat a ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors de Georgia Tech, als Estats Units, han observat com fan servir un mètode curiós per conservar energia. En comptes de llançar un raig continuat, formen gotes d’orina a l’anus i els catapulten amb una acceleració 10 cops superiors a la d’un cotxe superesportiu.
Una plaga de la vinya
Aquesta espècie de cigala, la Homalodisca vitripennis, és una plaga de la vinya que, des dels anys 90, causa danys importants als viticultors de Califòrnia. Són uns insectes que s’alimenten de diverses plantes, bevent-ne la saba, i és per això que orinen constantment. La seva viscositat i la quantitat que n’expulsen, però, podria suposar un gran consum d’energia, i és per això que han evolucionat amb aquest mètode per desfer-se’n.
La dinàmica del llançament d’orina
Amb càmeres d’alta velocitat, els investigadors han observat la seva dinàmica urinària al laboratori. Segons sembla, aquests insectes orinen en tres fases. A la primera, una part de l’anus rota per extreure una bombolla d’orina. Quan arriba a una mida concreta, en només 80 mil·lisegons, rota encara una mica més, carregant la gota com si fos una molla. Finalment, en una rotació ràpida, l’anus dispara la gota.
La física dels projectils elàstics és coneguda des de fa molt de temps, i sembla que els tiradors d’ales vidriades l’han dut gairebé a la perfecció durant la seva evolució. L’ús de l’anus d’aquests insectes és com un saltador llançant-se des d’un trampolí, i l’ús d’energia és entre quatre i vuit cops inferior del que caldria per llençar un raig d’orina. A més d’això, el seu mètode té un altre avantatge: llançant les gotes tan lluny, és més difícil que atreguin els depredadors que en detecten l’olor, com ara les vespes parasítiques.
Possibles aplicacions per als humans
Aquesta tècnica tan depurada, de fet, podria servir-nos per aprendre’n i trobar-li aplicacions a la nostra vida diària. Alguns sistemes per retirar aigua de ‘smartwatches’, de neteja automàtica per a aparells electrònics o per desentelar diversos tipus d’ulleres, per exemple, es podrien beneficiar molt d’aquest avenç de la cursa evolutiva.
