MonPlaneta
Els escarabats de l’ambrosia practiquen l’agricultura
  • CA

La biòloga Janina Diehl, de la Universitat de Friburg (Alemanya) ha aconseguit demostrar per primera vegada que els anomenats escarabats de l’ambrosia cultiven el seu propi menjar d’una manera que es pot considerar plenament com a agricultura activa. Si bé fa temps que se sap que aquests escolitins tenen una relació de mutualisme amb el fong de l’ambrosia, i que aquesta relació és molt antiga a nivell evolutiu, aea, en un article publicat a ‘Proceedings of the Royal Society B’, Diehl demostra que els escarabats influencien activament la composició dels seus ‘jardins’.

Un nou exemple d’una pràctica sorprenent

Els escarabats de l’ambrosia s’alimenten d’una coberta especial de fongs que creix als túnels que caven a la fusta vella. Pel seu comportament social i higiènic, fa temps que es pensava que tenien una cura activa dels seus ‘conreus’ però, fins ara, només s’havia pogut demostrar aquesta capacitat en alguns tèrmits, formigues talladores de fusta i, fins i tot, una espècie de mamífers rosegadors.

Escarabat de l'ambrosia | Universitat de Barcelona
Escarabat de l’ambrosia | Universitat de Barcelona

Janina Diehl, però, va estudiar l’espècie Xyleborinus saxesenii, observant com les mares creaven caus per a les seves cries, on es formen els jardins de fongs. Després, va retirar els escarabats. Al cap de 40 dies, les anàlisis de les comunitats de bacteris i fongs dels caus mostrava clarament que la seva presència alterava els tipus i les quantitats presents.

Els escarabats promouen la proliferació del seu aliment

Tot i que podria semblar que allà on hi ha escarabats hi hauria d’haver menys fongs dels que els serveixen d’aliment perquè se’ls mengen, passa el contrari. Així doncs, sembla clar que aquests insectes fan alguna cosa per modelar els ‘conreus’ de fongs, tot i que els mecanismes exactes pels quals ho fan es desconeixen. No obstant això, se sap que els escarabats fan servir alguns facteris que produeixen antibiòtics que, alhora, podrien frenar el creixement dels fongs que no els serveixen per a menjar.

A més d’això, el comportament social dels escarabats també hi pot tenir força a veure. Quan són al niu, tots els exemplars, incloses les larves, treballen per cuidar el jardí, creant la simbiosi que fa temps que és coneguda. Cada espècie d’escarabat de l’ambrosia, de fet, s’alimenta del seu propi tipus de fong, i els uns no podrien sobreviure sense els altres.

Una possible aplicació a escala humana

Pel que fa als antibiòtics que fan servir, d’altra banda, esbrinar-ho podria ser molt útil fins i tot per a l’agricultura humana, que sovint troba problemes a l’hora d’aturar el creixement de fongs perjudicials pels conreus i que cada vegada s’estan tornant més resistents als productes que es fan servir habitualment.

Més notícies
Les oliveres han estat cultivades des de fa com a mínim 7.000 anys, segons un nou estudi | Wikimedia Commons
Descoberts els exemples més antics de domesticació d’un arbre fruiter
Es tracta d'oliveres que, segons un estudi, ja es plantaven fa 7.000 anys a la vall del riu Jordà
Reproducció artística d'humans primitius | Domini Públic
Noves proves de la divisió sexual del treball coincidint amb l’aparició de l’agricultura a Europa
Una investigació sobre eines de pedra trobades en tombes indica que les tasques es van repartir ja al principi del Neolític
Aquests petits crustacis fertilitzen les algues vermelles com les abelles ho fan amb les flors de terra ferma | Universitat de la Sorbona
Alguns crustacis ‘pol·linitzen’ les algues, com els insectes amb les flors
El descobriment revela que aquest tipus de fertilització podria ser molt més antiga del que es pensava
Els humans podríem haver començat a practicar la ramaderia abans del que es creia fins ara | Andrew Moore (CC-BY 4.0)
Els humans vam començar a practicar la ramaderia fa 13.000 anys
Un nou descobriment redefineix el moment en què va començar el Neolític

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa