Dos estudis publicats simultàniament a la revista ‘Nature’ han permès descobrir com ho fan els pops i els calamars per ‘tastar’ amb els tentacles. Gràcies a unes proteïnes ultraespecialitzades, que estan adaptades a l’estil de vida de cadascun d’aquests animals, poden sentir els sabors amb el tacte. Així, quan agafen una presa o un possible aliment, saben quin gust té fins i tot abans de posar-se’l a la boca.
Un grup d’animals fascinants
Els cefalòpodes, el grup d’animals que inclou els pops, les sípies i els calamars, entre d’altres, són fascinants des de molts punts de vista. Un d’ells, és clar, és el neurològic: un pop, per exemple, té més neurones als tentacles que al cervell i, de fet, cadascun d’ells funciona de manera independent. A més, com fa temps que se sap, les seves ventoses no només poden sentir el tacte de l’entorn sinó, també, el sabor.
Una descoberta casual
Durant una investigació amb el pop de dues taques de Califòrnia (Octopus bimaculoides), un investigador de la Universitat de Harvard, als Estats Units, va detectar una estructura distintiva a la superfície de les cèl·lules dels tentacles. Juntament amb un neurobiòleg de la Universitat de Califòrnia-San Diego, van comprovar que es tractava d’una estructura que feia de receptor dels compostos químics de l’entorn, formant una mena de tub buit.
És gràcies a això que els pops poden tastar els compostos d’una superfície de manera independent dels que suren a l’aigua. De fet, pel que sembla, aquests receptors tendeixen a funcionar millor amb molècules que no es dissolen a l’aigua, cosa que fa pensar que estan optimitzats pels compostos químics de la pell dels peixos, el fons marí o fins i tot els ous dels mateixos pops.
Un tret que va evolucionar per separat en pops i calamars
Els científics van identificar 26 gens a l’ADN del pop que codifiquen aquestes proteïnes i que, gràcies a la seva varietat, és molt possible que els pops puguin saber què estan tastant directament des dels tentacles, és a dir, sense enviar la informació al cervell central. En comparar el genoma dels pops amb el d’una espècie de calamar (Sepioloidea lineolata), a més, també s’ha descobert que, tot i que tenen receptors semblants, els van desenvolupar de manera independent, és a dir, no eren presents al seu darrer avantpassat comú fa 300 milions d’anys
