Els pops són uns organismes increïbles amb uns cervells molt complexos i unes capacitats cognitives que els distingeixen de tots els invertebrats i els col·loquen, fins i tot, en una posició superior a molts vertebrats. Ara, en un article publicat a la revista ‘BMC Biology’, un equip d’investigadors afirma que pot haver trobat una semblança entre el nostre cervell i el seu que podria explicar aquesta intel·ligència tan gran: els mateixos ‘gens saltadors’ són presents en nosaltres i en, com a mínim, dues espècies de pops.

El mecanisme 'retallar-enganxar' d'un transposó  | Toni Escales
El mecanisme ‘retallar-enganxar’ d’un transposó | Toni Escales

Els ‘gens saltadors’

La seqüenciació del genoma humà, fa vint anys, va mostrar que més del 45% d’ell està format per seqüències anomenades transposons o ‘gens saltadors’ que, mitjançant tècniques de tallar/copiar i enganxar, es poden moure d’una part a l’altra del genoma, barrejant-se o duplicant-se.

En la majoria de casos, aquests elements mòbils no tenen cap efecte visible i han perdut la capacitat de moure’s. Altres han mutat massa i han esdevingut inactius. Altres estan intactes però hi ha mecanismes de defensa cel·lulars que els bloquegen. Tot i això, aquests fragments i còpies trencades de transposons poden ser útils com a matèria primera a partir de la qual l’evolució pot construir. D’entre ells, els més importants són els pertanyents a la família LINE (elements nuclears llargs intercalats), de què hi ha un centenar de còpies al genoma humà i que encara estan potencialment actius.

Pop roquer  | Wikimedia Commons
Pop roquer, una de les espècies estudiades en aquest treball | Wikimedia Commons

Una possible utilitat

Normalment s’havien considerat un vestigi del passat, romanents de processos evolutius, però últimament s’ha vist que la seva activitat està regulada pel cervell. Alguns científics, de fet, creuen que s’associen a habilitats cognitives com ara l’aprenentatge i la memòria, i són especialment actius a l’hipocamp, l’estructura del cervell on hi ha el control d’aquests processos.

Justament, en com a mínim dues espècies de pop, l’Octopus vulgaris, o pop roquer, i l’Octopus bimaculoides, o pop de Califòrnia, és on s’han trobat un munt de transposons, la majoria dels quals estan inactius però que alguns, precisament de la família LINE, es troben a parts del cervell essencials per a les seves habilitats cognitives.

La intel·ligència dels pops podria tenir molt a veure amb els transposons que tenen a la regió que controla les seves habilitats cognitives

Gens semblants a la mateixa zona del cervell

Gràcies a les darreres tecnologies de seqüenciació, es va poder analitzar la composició dels gens actius al seu sistema nerviós, identificant un element de la família que dóna suport a la idea que tenen una funció específica més enllà de tallar i enganxar. Aquest descobriment, de fet, demostra que l’activitat dels LINE a l’indret on resideixen les habilitats cognitives es podria considerar un exemple fascinant d’evolució convergent on el mateix procés molecular es va desenvolupar, per necessitats semblants, en organismes enormement distants genèticament.

El cervell dels pops és, funcionalment, semblant en moltes caraterístiques al dels mamífers, és per això que trobar aquest element LINE en comú és un candidat molt interessant per millorar el nostre coneixement sobre l’evolució de la intel·ligència.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa