Les sípies recorden què, on i quan han menjat, fins i tot quan es fan molt velles

Un altre descobriment sobre el funcionament de la ment dels cefalòpodes, un dels grans misteris del regne animal

Les sípies, com a part de la fascinant família dels cefalòpodes, tenen un dels cervells més grans entre tots els invertebrats i una memòria increïble que els permet saber què, quan i on van passar algunes coses. De fet, ho poden recordar durant tota la seva vida, que és aproximada ment de dos anys. Això afirma un article publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Academy B’ i elaborat per científics de diverses universitats britàniques. En el cas del menjar, per exemple, poden recordar què van menjar, on i quan i emprat aquest coneixement per prendre decisions en el futur.

En comparació amb els humans, que lentament anem perdent la capacitat de recrdar episodis concrets que van tenir lloc en un lloc i un moment concrets –la memòria episòdica–, aquest, amb els seus tres cors, la sang blau-verdora, la seva capacitat de camuflar-se en l’ambient i una forma de comportar-se que apunta vivament a la presència d’una ment amb una forma si més no primària de consciència. El nostre cervell i el seu, però, no podria ser més diferent, i aquí és, per exemple, on es pot començar a investigar: si en els humans la pèrdua de memòria episòdica es relaciona amb el deteriorament de l’hipocamp, les sípies no en tenen, sinó que hi ha un lòbul vertical que s’ha relacionat amb l’aprenentatge i la memòria.

Sípia | Wikimedia Commons
Sípia | Wikimedia Commons

L’estudi va consistir a fer proves de memòria a 24 sípies: dotze de 10-12 mesos, gairebé adultes, i dotze de 22-24 mesos, és a dir, al final de la seva vida. Tots dos grups van ser entrenats per anar a una zona concreta del seu aquari i aprendre que se’ls donarien dos tipus de menjar diferents en dos moments diferents. En un punt, on hi havia una bandera, se’ls donava llagostins, que no són els preferits de les sípies. En un altre punt, amb una altra bandera, se’ls donava un altre tipus de gamba que els agrada molt més, però amb una freqüència molt menor. Al cap d’unes setmanes, les sípies sabien que esperar més temps volia dir aconseguir el seu menjar preferit. Per assegurar-se que no havien memoritzat un patró, les banderes es van anar posant en llocs diferents per veure si les sípies relacionaven la bandera amb el tipus de menjar.

Els científics van anar canviant l’ubicació de les banderes cada dia per fer que les sípies haguessin de recordar què van menjar la primera vegada, on i quant de temps ha passat des d’aleshores. Durant aquest entrenament, tots dos grups van tenir uns resultats semblants, mentre que més endavant, a la fase de proves de memòria, les sípies més grans fins i tot ho van fer millor que les joves. Una demostració que la capacitat cognitiva de les sípies, si més no en aquest aspecte, podria ser tan avançada com la nostra malgrat que són uns éssers completament diferent de nosaltres, amb un sistema nerviós que no s’assembla absolutament gens.

Nou comentari