Un equip de científics de la Universitat Ruhr de Bochum, a Alemanya, ha estudiat els patrons del son dels coloms i ha arribat a conclusions sorprenents. Segons afirmen en un article publicat a ‘Nature Communications’ aquests ocells, quan dormen, no només somien sinó que, fins i tot, es creu que somien que volen.
300 milions d’anys d’evolució separada
Durant el son dels humans, el cervell duu a termen una sèrie de processos complexos per reparar-se i que ens llevem descansats. En el nostre cas, les fases del son es determinen segons el moviment dels ulls i s’associen a diversos canvis en la fisiologia, l’activitat cerebral i la cognició. Així, durant la fase REM, per exemple, és quan el cervell és més actiu i tenim els somnis més estranys i vívids mentre que, a la fae no-REM, està menys actiu i es dedica a eliminar residus mitjançant onades de líquid cèfalorraquidi.
Les aus i els mamífers vam seguir línies evolutives diferents fa més de 300 milions d’anys i, per tant, com funcionen aquests processos en el seu cas ha estat un misteri durant molt de temps. És per això que ha estat tan sorprenent que, després d’estudiar-los, s’hagi arribat a la conclusió que són molt més semblants del què es podia imaginar.
Examinant els coloms quan dormen
Per descobrir què passa quan els ocells dormen, els científics van fer servir càmeres d’infraroigs i ressonàncies magnètiques per registrar el son i la vigília de 15 coloms. Gràcies a això es va poder veure quan un o tots dos ulls eren oberts i tancats, seguir els canvis del moviment dels ulls i de la mida de les pupil·les i, amb tot plegat, observar-ne les fases del son, alhora que s’obtenia informació sobre l’activitat del cervell i el flux de líquid cèfalorraquidi.
Durant la fase REM es va veure molta activitat a les regions cerebrals responsables del processament de les imatges, incloses les que analitzen l’entorn d’un colom mentre vola, i també a les regions que processen senyals del cos, especialment de les ales. Això permet pensar que els coloms no només somien sinó, a més, que somien que volen. L’activació de l’amígdala en aquestes fases, a més, apunta que també experimenten emocions, cosa que reforça el fet que les pupil·les se’ls contrauen ràpidament com quan s’estan aparellant o quan exhibeixen comportaments agressius.
Alhora, i com nosaltres, els coloms també fan servir la fase no-REM per netejar el cervell però, en un fet que els distingeix de la resta d’animals, el flux de líquid cèfalorraquidi disminueix enormement durant el son REM, probablement a cause de l’augment del flux de sang necessari per mantenir l’augment de l’activitat cerebral.
Els resultats apunten a un origen molt antic dels somnis
Després d’aquests resultats sorprenents, els investigadors volen continuar estudiant els processos que tenen lloc durant el son dels coloms, especialment pel que fa a l’eliminació de residus, i entendre millor què passa quan els ocells dormen. Pel que sembla, és molt més del que ens havíem imaginat i, a més, posa de manifest la importància del son per tenir un cervell sa, tant que, tot i que ens vam separar fa 300 milions d’anys, tant els ocells com nosaltres somiem, cosa que indica que aquest mecanisme podria ser encara molt més antic.
