Quan un mamífer acabat de néixer obre els ulls, ja pot comprendre algunes de les coses que veu al seu voltant. Com pot passar, això, si és el primer cop que veu alguna cosa? Un nou estudi de la Universitat de Yale, als Estats Units, afirma que d’alguna manera els mamifers “somiem” el món on viurem fins i tot abans de veure’l. Els responsables del treball ho expliquen a la revista ‘Science’, on descriuen unes ones d’activitat a la retina que tenen lloc quan els ulls encara no s’han obert per primera vegada.
Poc després del naixement aquesta activitat desapareix, substituïda per una xarxa més madura de transmissions d’estímuls visuals al cervell, on aquesta informació és codificada i emmagatzemada. El fet que els mamífers siguem capaços de comportaments relativament sofisticats tot just néixer, però, és sorprenent. Explorant els orígens d’aquestes ones d’activitat cerebral, es va fer un seguiment del cervell dels ratolins després del naixement però abans d’obrir els ulls per primer cop, descobrint que aquestes ones segueixen un patró semblant les que es produeixen quan aquests animals es mouen.
Així doncs, aquesta activitat, semblant als somnis, permet anticipar les experiències que tindran lloc un cop els ulls s’obrin i aprendre a respondre immediatament a les amenaces. Són tan importants que, quan els investigadors van blocar el comportament d’unes cèl·lules de la retina durant aquesta primera etapa, quan els ratolins van obrir els ulls tenien més dificultats per respondre al moviment. Tot i que els humans i els ratolins som molt diferents, els nounats humans també poden detectar objectes i moviment immediatament després de néixer, cosa que podria indicar que el sistema visual també “s’entrena” abans del naixement, preparant-nos per allò que veurem fins i tot abans d’obrir els ulls per primer cop.
