Un equip d’investigadors de la Universitat de Berna i l’Hospital Universitari de Berna, a Suïssa, han anunciat en un article a la revista ‘Science’ que han descobert com ho fa el cervell per processar les emocions mentre dormim. Entre els seus resultats, que amplien el coneixement sobre el paper del son en la salut mental i que poden ajudar a desenvolupar noves teràpies, destaca que dormir ajuda a consolidar les emocions positives i a desfer-se de les negatives.
La fase REM
El son REM és una fase del son de què se sap relativament poc i que és on tenen lloc la majoria de somnis, a més d’altres processos emocionals intensos. Com funciona aquest procés és poc conegut, ja que el còrtex prefrontal, que integra la majoria d’emocions durant la vigília, està molt quiet durant la fase REM.
Així doncs, els científics es van proposar entendre els mecanismes que el regulen, una funció crucial en la supervivència dels animals. Processar les emocions, i saber quan s’està segur i quan en perill, és molt important, i en els humans, la por i els estats d’angoixa poden dur a problemes com ara la síndrome d’estrès posttraumàtic, l’ansietat o altres mals que, a dia d’avui, afecten aproximadament un 15% de la població europea.
Un experiment mitjançant el condicionament
El descobriment s’ha fet gràcies a un experiment en ratolins. Primer, se’ls va condicionar perquè relacionessin alguns estímuls auditius amb seguretat i uns altres amb perill. Després, l’activitat de les seves neurones es va enregistrar tant mentre estaven desperts com mentre dormien, poden elaborar mapes de cada zona concreta i determinar com es transformen les memòries emocionals durant la fase REM a nivell cel·lular.
Les neurones tenen un cos (soma) que integra la informació que li ve de les dendrites i envia senyals a altres neurones mitjançant els axons. Els resultats d’aquest experiment mostren que els somes es queden en silenci mentre les dendrites s’activen, és a dir, que una part dorm i l’altre està desperta. Aquesta separació és important perquè l’activitat de les dendrites permet codificar les emocions de perill i de seguretat però, com que els somes estan apagats, es bloqueja la sobrerreacció, especialment en cas de perill.
Una troballa que amplia el nostre coneixement
Aquest mecanisme bidireccional pot resultat molt útil perquè el cervell distingeixi entre senyals perilloses i segures. Si aquest circuit falla, es poden produir reaccions de por excessives, un fenomen relacionat amb els problemes d’ansietat o la síndrome d’estrès posttraumàtic, que es caracteritzen per una sobreconsolidació de la reacció de pànic al còrtex prefrontal mentre dormim.
Aquest descobriment pot ser molt important per entendre millor el processament de les emocions durant el son i trobar noves maneres de desenvolupar teràpies per a disfuncions d’aquest processament de memòries traumàtiques. Entre els problemes de salut mental en què pot estar involucrat aquest procés hi ha l’estrès, l’ansietat, la depressió, el pànic o fins i tot l’anhedonia, és a dir, la impossibilitat de sentir plaer. Gràcies a aquesta investigació, doncs, s’ha fet una passa més en la seva comprensió.
