El claustre, que es troba sota el còrtex extern del cervell, sovint és considerat ‘la llar de la consciència’. Si més no, ho és per a alguns des que el 2005 Francis Crick, el llegendari científic Francis Crick, un dels codescobridors de l’ADN, va postular que podia ser així. El cert, però, segons afirma un article a ‘Trends in Cognitive Science’, és que aquesta part del cervell podria ser, en realitat, un ‘router’ de la ment, rebent ordres de les zones on es creen els pensaments complexos i generant xarxes per tot el còrtex.
Així, Crick estaria equivocat, i el claustre no seria el lloc on hi ha el que gairebé podríem anomenar “l’ànima”, el que ens fa ser nosaltres mateixos. A partir de l’anàlisi de dades, un equip de la Universitat de Maryland, als Estats Units, ha creat una teoria on proposa que el claustre és això, com un ‘router’ d’internet d’alta velocitat, coordinant diverses xarxes perquè treballin juntes i aconsegueixin dur a terme totes les tasques complexes que duem a terme de manera constant al nostre dia a dia.
Més enllà de saber on és la consciència, aquesta teoria i la investigació sobre la formació i coordinació del cervell és molt important, ja que una descoordinació entre les diverses xarxes és habitual en problemes com ara les addiccions, l’esquizofrènia i fins i tot l’Alzheimer. Així doncs, una millor comprensió d’aquests processos pot ajudar a tractar les disfuncions cognitives en aquestes malalties. El cervell, però, és extraordinàriament complex, i per tant tot estudi relacionat amb ell pot arribar a ser molt difícil.
Experiments en ratolins i en humans
En aquest cas, i per identificar el paper exacte del claustre, els investigadors van fer una sèrie d’experiments tant en animals com en humans. El primer va consistir, directament, a apagar el claustre en ratolins de laboratori conscients fent servir les darreres tècniques de neurociència. En veure que els animals no perdien la consciència i que continuaven movent-se de manera aparentment normal, va quedar demostrat que ‘la consciència’ no era on Crick deia que era.
A continuació, els investigadors van fer que els ratolins duguessin a terme tasques cognitives senzilles i difícils i van comparar la resposta quan el claustre estava encès i quan estava apagat. En apagar-lo, podien continuar realitzant les tasques senzilles però, en canvi, eren incapaços de fer les complexes.
En vista d’això, van voler comparar aquesta situació amb la dels humans. És per això que es va fer un altre experiment on es feien ressonàncies magnètiques del cervell de persones sanes mentre duien a terme tasques simples i complexes. Així van poder veure que, com en els ratolins, el claustre només s’encenia en les tasques complexes, coincidint amb l’activació d’una xarxa al còrtex que està involucrada en el bon rendiment cognitiu.
Una porta oberta a tractaments que ajudin moltes persones
Davant d’aquests indicis, es continuarà investigant per donar encara més base a una nova teoria de la funció del claustre. A més, si realment aquesta és la tasca que duu a terme, caldrà entendre com ho fa aquesta part del cervell per aprendre i adaptar-se a crear i gestionar xarxes complexes al còrtex per ajudar a un bon rendiment cognitiu. Si s’arriba a entendre com pot funcionar d’una manera tan flexible, fins i tot es podria mirar de fer servir els nous descobriments per tractar casos de declivi cognitiu.
