En un descobriment sorprenent, un equip d’investigadors ha revelat que els animals que no tenen cervell també són capaços d’aprendre coses per memòria associativa. En un article publicat a la revista ‘PNAS’, un nou estudi sobre els cnidaris, la família a què pertanyen les anèmones i els coralls, a més de les meduses, ha demostrat que tenen aquesta capacitat malgrat no disposar d’un sistema nerviós centralitzat.
Un dubte que feia temps que s’arrossegava
En el cas dels humans, el nostre cervell és ple d’estructures especialitzades per processar la informació visual, emmagatzemar la memòria, interpretar el llenguatge… En comparació, doncs, que un ésser amb una xarxa nerviosa molt més senzilla i sense cervell sigui capaç d’associar esdeveniments a través de la repetició és una sorpresa inesperada. Si bé era clar que podien coordinar el moviment del seu cos i respondre a estímuls ambientals, no estava clar que els cnidaris fossin capaços d’una forma simple d’aprenentatge.
Un experiment molt senzill
És per això que els investigadors, basant-se en alguns estudis anteriors que aputaven en aquest sentit, van mirar de resoldre la pregunta. Ho van fer amb un experiment molt senzill en una espècie d’anèmona anomenada Nematostella vectensis. Tot i que no té ulls, aquest animal és capaç de notar els canvis en la llum, i van decidir associar-la a una sensació desagradable, com ara una descàrrega elèctrica, per veure si desenvolupaven una forma de reflex condicionat, a la manera del famós experiment de Pavlov.
L’electricitat, per sí sola, fa que aquests animals es contreguin i recullin els seus tentacles. L’exposició a la llum, d’altra banda, feia que un 20% dels animals de l’experiment reaccionessin de la mateixa manera. Després d’una hora d’exposició simultània a la llum i a l’electricitat, però, tot va canviar molt: les anèmones que responien a la llum encongint-se van passar a ser la meitat, mentre que la resposta a l’exposició a només l’electricitat va patir una reducció semblant.
Una diferència amb Pavlov
Aquest experiment, però, no és exactament el del condicionament de Pavlov, on ens animals aprenen l’associació de manera que responen igual a un estímul sense cap relació. Aquí les anèmones van aprendre a interpretar els dos estímuls com si fossin un de sol i van començar a necessitar-los tots dos alhora per respondre-hi. Això, en qualsevol cas, indica l’existència d’algun tipus de coordinació central del seu sistema nerviós que li permet integrar senyals ambientals i activar una resposta que involucra la majoria del seu cos. No se sap, però, si aquesta capacitat de memòria i coordinació depenen d’alguna estructura nerviosa concreta.
Resultats que obren noves teories
Tenint en compte que fa poc un grup de neurones cultivades al laboratori va ‘aprendre’ a jugar a un videojoc, però, això podria reforçar la idea que les neurones, de manera nativa, desenvolupen expectatives davant dels estímuls que reben i canvien el seu comportament quan no coincideixen. Aquest tipus de procés podria crear, doncs, una forma de memòria associativa que no necessita organització central.
