Els borinots poden aprendre a resoldre trencaclosques observant com ho fan els seus companys que ja en saben. En un article publicat a la revista ‘PLOS Biology’, un equip d’investigadors de la Universitat Queen Mary de Londres (Anglaterra) exposen els resultats d’un experiment que ha mostrat la importància de l’aprenentatge social en aquests insectes. Un factor que podria ser molt més important a l’hora de determinar el seu comportament del que s’havia pensat fins ara.
Un borinot resolent un problema mentre els altres el miren
L’experiment va començar amb la creació d’una mena de capsa-trencaclosques. Per aconseguir el sucre que hi havia a l’interior, els borinots havien de fer-ne girar la tapa. Per fer-ho, ho havia dos botons: un de vermell per fer-la girar en sentit horari i un de blau per fer-ho en sentit antihorari. Els investigadors van deixar que un sol borinot resolgués el problema mentre un grup de companys borinots l’observava.
Quan els borinots que havien estat mirant es van haver d’enfrontar al mateix problema, un 98% de les vegades van fer servir el mateix mètode que havien observat anteriorment. A més, en comparació amb el grup de control, els borinots que havien vist un dels seus companys resoldre el trencaclosques ho resolien amb molta més facilitat. Tot plegat, doncs, indica que aquest comportament va ser après socialment.
Un comportament gairebé cultural
Aquest fenomen, que es podria considerar gairebé cultural, no havia estat observat mai en borinots a l’aire lliure. No obstant això, aquests experiments van mostrar com una tendència en el comportament podia propagar-se i mantenir-se en grups de borinots, un fet que fins ara s’havia vist en primats i també en ocells. També és cert, però, que el comportament dels insectes socials és, en general, entre els més complexos que hi ha al món.
En experiments semblants però on es van alliberar tant borinots que havien après a resoldre el trencaclosques amb el botó vermell com d’altres que havien après a fer-ho amb el botó blau, curiosament al principi tots els seus companys van aprendre a fer servir tots dos mètodes però, amb el temps, es van acabar inclinant per només un, que va esdevenir el dominant. Això, apunten els científics, és tota una demostració de com pot aparèixer una tendència dominant en una població d’aquests insectes, un canvi de comportament que pot servir, per exemple, per explicar les variacions en a l’hora d’anar a buscar pol·len.
