Els humans que vivien a Europa van començar a fer servir el foc com a mínim 50.000 anys abans del que es pensava fins ara. Això es desprèn, si més no, d’unes restes trobades a Madrid i que, segons explica un estudi publicat a ‘Scientific Reports’, indiquen que ja es feien fogueres intencionades i controlades en aquell moment.
Una recerca molt complexa
Descobrir els orígens exactes de la relació entre les persones i el foc és molt complicat. Al cap i a la fi, el seu ús era passatger i trobar restes de material cremat al cap de tantíssim temps és molt difícil, per bé que no impossible. En aquest cas, però, s’han descobert restes conjuntes d’humans primitius i de foc al mateix lloc, un indici clar que sembla que, fa 250.000 anys, els habitants de l’actual Meseta havien après a controlar les flames.
Hi ha restes més antigues d’ús del foc a altres indrets del món, com per exemple a Sud-àfrica, però es creu que en aquell moment, fa entre un milió i un milió i mig d’anys, el que feien els nostres avantpassats i parents era fer servir les restes d’incendis naturals per coure els aliments. El que cal trobar, doncs, són proves clares que el foc fos intencionat i controlat, un procés que, a més, és molt probable que fos gradual.
El pas de focs casuals a controlats
De fet, el foc més antic de què hi ha proves que va ser fet per humans té uns 790.000 anys i es va trobar a Israel, on també hi ha altres restes molt antigues que apunten al mateix. A Europa, en canvi, hi ha proves de l’ús del foc des de fa com a mínim 350.000 anys però, en general, es considera que són exemples del pas previ, de l’aprofitament de flames o brases creades per fenòmens naturals.
En aquest cas, però, l’anàlisi de restes trobades al jaciment Valdocarros II ha revelat la presència de biomarcadors de lípids que es relacionen amb diversos tipus de fusta i que haurien estat conseqüència de la presència de foc. Això, a més, també apunta que cada tipus de combustible va ser emprat de manera diferent per crear una foguera aïllada i controlada, i que les restes van ser cremades a temperatures baixes, d’uns 350ºC, durant períodes de temps relativament curts, és a dir, encenent-se i apagant-se.
Una ‘cuina’ per a tots
Tot plegat indica no només que els qui van fer servir aquells focs sabien com encendre’ls i controlar-los sinó, també, que els devien fer servir per cuinar, pel que indiquen les restes que han estat trobades al mateix jaciment i que apunten que s’havien dut grans quantitats d’aliments a aquell indret en concret perquè era, per dir-ho així, la ‘cuina’.
Per bé que no és l’exemple més antic que es coneix, aquest descobriment és important no només perquè és el més antic d’Europa sinó perquè, al jaciment, hi coincideixen tot un seguit d’incidis que poden servir per identificar altres focs encesos i controlats intencionadament fa centenars de milers d’anys a altres indrets del món.
