Els humans de l’Edat de Pedra no només encenien focs a les coves on vivien per escalfar-se i reunir-se al seu voltant per explicar-se històries, sinó que també miraven el que podríem considerar “pel·lícules d’animació” rudimentàries. Gravant dibuixos en tauletes de pedra i posant-les al costat de la llum parpellejant del foc, aconseguien que tinguessin una certa il·lusió de moviment, una forma “d’animar” aquests dibuixos.
Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip de les universitats angleses de York i Durham després d’examinar 50 tauletes roca calcària de 15.000 anys d’antiguitat, trobades a l’abric de Montastruc (Occitània) però que actualment es conserven al Museu Britànic. Els dibuixos mostren diversos animals, com cavalls, rens, cèrvols, bisons, llops, cabres monteses…
Reconstruïnt pel·lícules prehistòriques
Tal com expliquen en un article a la revista ‘PLOS ONE’, els investigadors van identificar senyals de danys causats per la calor a les vores d’algunes de les pedres, cosa que els va fer pensar que havien estat a prop del foc. A partir d’aquí, i mirant d’entendre la raó, els investigadors van fer un experiment consistent a recrear l’aspecte original de les tauletes i posar-les al costat d’un foc.
El resultat, d’acord amb els patrons de les zones cremades, és que els humans primitius que van fer aquests dibuixos els posaven a prop de les flames perquè, amb el seu parpelleig, semblés que es movien, com si els animals traçats a la pedra prenguessin vida pròpia. Tal com recorda el mateix estudi, el cervell humà està acostumat a interpretar els canvis de la llum i la foscor com a moviments i a identificar formes conegudes en diverses condicions d’il·luminació.
Una finestra oberta a una cultura ancestral
Aquestes tauletes, és clar, tenien un altre ús, el d’indicar els límits de la foguera, però a més de la seva funció van ser gravades per tal que, quan tots eren asseguts a la vora del foc, les figures del seu interior ballessin darrere les flames. Un descobriment sorprenent sobre el comportament i la cultura dels nostres avantpassats.
Anant una mica més enllà. fins i tot seria possible que aquestes imatges haguessin servit per “il·lustrar” les històries que s’explicaven aquests humans i que, segurament, tenien en els animals un element central.
