Per primer cop, una cuina grega ha esta trobada al jaciment d’Empúries (Alt Empordà). És d’argila, amb un forn i un fogó, i s’ha descobert a l’antic barri portuari. És del segle VI aC, al principi de la ciutat grega, i pot tenir a veure amb un santuari de la zona, segurament dedicat al culte a Demèter, perquè a Grècia es va trobar una cuina similar. La campanya d’excavacions 2021, a més, ha acabat de fer visible el penya-segat on hi havia la ciutat. En destaca el gran esperó rocallós que protegia la cala natural on hi havia el primer port.
Empúries és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Després de més d’un segle d’excavacions, continua donant sorpreses. Aquesta campanya, els treballs s’han centrat a l’antiga façana litoral. Al segle VI aC, quan els grecs van arribar, la zona era molt diferent. El Ter hi formava un gran estuari i el mar arribava a tocar d’on ara hi ha el museu. Els arqueòlegs han excavat tota aquesta zona per fer visible l’antic penya-segat i continuar descobrint com era el barri portuari.
Ha estat aquí on els arqueòlegs s’han desenterrat l’antiga cuina grega, la primera que es troba al jaciment. Fins ara, s’havien localitzat vestigis de llars de foc al centre de les estances, que es feien servir tant per escalfar-se com per cuinar-hi. “En aquest cas, però, estem parlant d’una cuina amb unes estructures específiques, que mai abans havíem trobat”, explica Marta Santos, responsable del MAC-Empúries. És d’argila cuita i la formaven un fornet i un petit fogó, que s’alimentaven amb brases per la part de sota.
A part de l’estructura, també la fa especial la quantitat ingent de restes culinàries trobades a l’estança on s’ha localitzat. Barrejades amb la terra on també han aparegut trossos de ceràmica grega, han sortit “milers de petxines d’escopinyes”, restes de peix (espines i escates) i fragments d’ossos. D’aquestes terres, se n’han recollit mostres i s’han enviat a laboratoris especialitzats, per descobrir quines menges es feien. D’entrada, crida l’atenció la gran quantitat de cloïsses, “un nombre extraordinari, que no és habitual per a consum domèstic; per això pensem que aquesta cuina havia de tenir una funció especial”, diu la responsable del museu.
La hipòtesi dels arqueòlegs és que tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona. De moment, amb els vestigis que se n’han trobat (ofrenes i terracotes) es creu que estaria dedicat a la deessa de l’agricultura Demèter. “Aquesta cuina seria perifèrica al santuari i estaria relacionada amb menjars rituals”, concreta Santos. “Podria servir per als àpats i celebracions que es farien al voltant d’aquesta activitat de culte”, hi afegeix un dels arqueòlegs d’Empúries, Pere Castanyer.
Per bastir aquesta teoria, es basen en una altra cuina similar que es va descobrir a Corint. “Hi ha molt pocs paral·lels de cuines com aquesta al món grec; i el millor, i gairebé l’únic, s’ha trobat precisament en un santuari”, explica Santos. Es va localitzar Isthmia, on els grecs van erigir un temple en honor a Posidó. Encara hi ha interrogants oberts, i caldrà excavar en profunditat la zona on se situava el santuari per “anar encaixant totes les peces del puzle”. De moment, després de tornar a fer-se visible després de 1.500 anys, la cuina grega s’ha tapat de nou per preservar-la.
Allò que sí que es pot veure, i que ha canviat la fesomia de tota aquesta zona del jaciment, és el penya-segat. Aquest 2021, s’ha retirat tota la sorra que el cobria i s’ha deixat a la vista bona part del promontori rocallós on es va construir la ciutat grega. Aquí, subratlla Pere Castanyer, en destaca el gran esperó que protegia dels temporals la petita cala natural que va acollir el primer port d’Empúries. Aquest port era a la platja, on hi hauria passeres i pantalans, i es va fer servir fins al segle II aC. “Va ser aleshores, coincidint amb l’arribada dels romans, quan aquest espai va deixar de ser eficient i es va construir un port artificial”, explica. D’aquest segon port encara se’n conserva part de l’anomenat ‘espigó’, un gran mur que assegurava la protecció davant els temporals.
En paral·lel a recuperar l’antiga topografia de la façana litoral d’Empúries, els arqueòlegs també han fet sondejos i estudis per veure aquesta fondalada va cobrir-se de sorra. “Hem identificat fins on arribava el nivell del mar gràcies a la fissura que les aigües van deixar al peu del penya-segat i hem pogut recuperar mol·luscs incrustats a la roca que ens han ajudat en les datacions”, explica Castanyer. “Aquests sondejos revelen clarament que tot el procés de rebliment va començar a finals del segle V dC i que en només cent anys tot aquest espai portuari va quedar cobert per la sorra”, precisa. Precisament, va ser aleshores, durant els segles IV i V dC, quan la població es va traslladar cap a l’interior i va néixer el nucli tardoantic i medieval de Santa Margarida.
Les excavacions a Empúries s’emmarquen en un projecte impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Departament de Cultura. Aprofundeix en la importància que els espais portuaris van tenir al jaciment. Aquest projecte quadriennal va començar el 2018 i s’ha acabat aquest 2021. La intenció, com subratlla Castanyer, és allargar-lo. “En els propers anys volem completar el coneixement del barri portuari grec, del port artificial construït pels romans, del sector de Santa Margarida i també incorporar-hi altres zones que veiem fonamentals, com la de Riells o La Clota”.
Dins aquestes noves intervencions, l’any vinent s’ha previst continuar excavant la zona a tocar de l’antic port grec on hi hauria l’espai de culte dedicat a Demèter. Per això, ja s’han desmuntat diverses estructures construïdes en aquesta àrea entre els segles XVII i XVIII i que formaven part d’un convent de monjos servites, així com una rampa moderna. “La recerca ens ha permès avançar moltíssim, però encara queda feina per fer”, explica Pere Castanyer, recordant que Empúries sempre ha mirat al mar. I la seva història s’explica, precisament, a través dels espais portuaris.
