La pandèmia de Covid-19 ha tingut efectes indirectes molt més greus que no ens pensem. Un article a la revista ‘Nature’ es fa ressò d’un d’ells: l’impacte “devastador” en els esforços per combatre altres malalties greus com ara el VIH, la malària i la tuberculosi. Segons afirma un informe recent de Global Fund, que compara les dades de 2019 i 2020 en un centenar de països pobres, la Covid-19 ha suposat l’entrebanc més gran dels darrers vint anys, fins al punt que les seves conseqüències en aquest aspecte concret podrien superar l’impacte directe de la pandèmia.
Quan els confinaments van començar a estendre’s pel món i els sistemes sanitaris es van centrar de manera gairebé exclusiva en el SARS-CoV-2, el tractament d’altres problemes de salut es va ressentir enormement. És molt possible que mai no coneguem el número exacte de víctimes indirectes de la pandèmia, resultat de triatges, col·lapses hospitalaris o errades d’un personal sanitari sotmès a una pressió extrema. En el cas del VIH, la malària i la tuberculosi, però, aquest informe ha mirat de quantificar la caiguda en la prevenció, el diagnòstic i el tractament.
En el cas del VIH, les persones ateses pels programes de prevenció que proporcionen condons, agulles o xeringues va caure un 11%. Les proves diagnòstiques, per la seva banda, es van reduir un 22%, i això no només pot haver endarrerit el tractament sinó, també, causat noves infeccions. Tot i això, el número de persones que han rebut antiretrovirals va pujar un 9%, perquè les clíniques van donar molts més medicaments que habitualment per evitar les visites freqüents als centres i, així, evitar contagis de Covid.
L’any 2020, la Covid va ser la primera causa de mort per malaltia infecciosa a nivell mundial, ocupant el lloc tradicional de la tuberculosi, que en aquella ocasió va caure a la segona posició. La lluita contra aquesta darrera, però, es va veure molt afectada per la pandèmia, ja que el patogen que la causa es transmet per l’aire i els mòduls d’aïllament, els kits de diagnòstic i els especialistes en malalties respiratòries van escassejar durant moltíssims mesos. Així, segons Global Fund, les persones tractades o a qui es va fer la prova de la tuberculosi fan reduir-se en un 18%, una xifra que equival aproximadament a un milió de persones. En el cas de la tuberculosi resistent als antibiòtics, la caiguda va ser del 27%. Tot plegat durà a un augment dels contagis que farà que, properament, les morts per aquesta malaltia superin el gairebé milió i mig que hi va haver el 2019.
Pel que fa a la malària, l’impacte de la Covid no ha estat tan sever com en els darrers dos casos, tot i que la pandèmia va impedir que la lluita avancés. Així, els països es van adaptar a les circumstàncies i el repartiment de mosquiteres va aconseguir pujar un 17% durant el 2020, per bé que el número de casos sospitosos de malària a qui es va fer la prova va reduir-se un 4,3%, especialment en nens. Una aturada en els avenços contra aquesta malaltia que l’OMS considera “inacceptable” tenint en compte que, cada any, causa més de 400.000 morts.
Així, la preocupació pels efectes menys coneguts de la Covid, els que té en la lluita contra altres malalties, està plenament justificada, i continuarà mentre la situació no estigui realment controlada arreu del món. Fins que no s’acabi amb la Covid, sembla, no es podrà continuar lluitant contra els mals que fa molt més temps que afecten la humanitat.
