Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) han creat un protocol per tal d’identificar i classificar insectes pol·linitzadors del registre fòssil. En un estudi publicat a ‘Trends in Ecology & Evolution’, als científics han determinat els criteris per diferenciar-los d’altres insectes fòssils que podrien ser-ho. Això facilitarà l’estudi de l’origen i l’evolució de la pol·linització per part d’insectes.
Un procés decisiu però difícil d’estudiar en fòssils
La pol·linització per insectes és un procés decisiu per a la supervivència i l’evolució de les plantes amb flor i, en menor mesura, de les que no tenen flor visible ni fruit. En el context actual de declivi d’aquests insectes arreu del món i el seu impacte en la producció d’aliments, cada cop hi ha més interès en l’origen d’aquesta relació entre ells i les plantes.
Si bé es poden reconèixer al registre fòssil, fins ara no hi havia una manera sistematitzada de fer-ho. De pol·linitzadors se n’han trobat tant en jaciments d’ambre com de roca, i és justament en aquests on s’estudien els indicis més antics trobats al planeta. Com es pot, però, saber quins insectes eren veritables pol·linitzadors?
A dia d’avui les plantes amb flor dominen la majoria d’ecosistemes terrestres del planeta, però van aparèixer durant el Cretaci inferior, fa uns 100 milions d’anys, i van reemplaçar els boscos de coníferes, gingkos, etc. Des d’aleshores, les angiospermes han interactuat de manera mutualista amb els pol·linitzadors. Segurament els primers van ser insectes generalistes, com escarabats i mosques, que ja havien pol·linitzat les gimnospermes. De fet, hi ha fòssils que mostren que ja passava.
Sistematitzant els pol·linitzadors fòssils
Estudiar un procés tan complex al registres fòssils, però, és un gran desafiament. Per identificar una espècie pol·linitzadora dels ecosistemes del passat no es poden fer les anàlisis actuals, com la formació de fruits en algunes plantes si les visiten certs insectes. Per això cal definir quan es considera que un insecte va ser un pol·linitzador i establir les característiques clau que puguin ser observables als fòssils.
L’estudi ha identificat 193 espècies d’insectes que es consideren pol·linitzadors, i els autors han establert quan apareixen al registre fòssil. Combinant dades científiques, s’ha desenvolupat una clau per diferenciar els insectes fòssils en pol·linitzadors i probables pol·linitzadors i descartar aquells de què no hi ha proves suficients.
Així, per poder classificar-lo com a pol·linitzador, un insecte fòssil ha de tenir grans de pol·len adherits al cos i pertànyer a un grup d’insectes actuals considerats pol·linitzadors, entre d’altres. A partir de l’anàlisi de tot el registre, es veu que tots els ordres actuals d’insectes amb espècies pol·linitzadores ja existien abans de l’aparició de les plantes amb flor, i fins i tot n’hi ha, com els mecòpters o mosques escorpí, que a dia d’avui ja no tenen espècies pol·linitzadores.
Una relació que es remunta a molt antic
Les conclusions de l’estudi apunten que el registre més antic d’aquesta relació mutualista es relaciona amb un grup extinct de neuròpters que es va originar, com a mínim al, Juràssic superior, fa uns 163 milions d’anys, molt abans de l’aparició de les primeres plantes amb flor. Aquesta informació és molt rellevant perquè mostra que els insectes han tingut relació estreta amb les gimnospermes des de temps molt antics. Així, no és sorprenent que algunes plantes amb flor descendents continuïn tenint-hi una relació beneficiosa.
