MonPlaneta
La UB i l’IBB creen un protocol per identificar fòssils de pol·linitzadors

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) han creat un protocol per tal d’identificar i classificar insectes pol·linitzadors del registre fòssil. En un estudi publicat a ‘Trends in Ecology & Evolution’, als científics han determinat els criteris per diferenciar-los d’altres insectes fòssils que podrien ser-ho. Això facilitarà l’estudi de l’origen i l’evolució de la pol·linització per part d’insectes.

Un procés decisiu però difícil d’estudiar en fòssils

La pol·linització per insectes és un procés decisiu per a la supervivència i l’evolució de les plantes amb flor i, en menor mesura, de les que no tenen flor visible ni fruit. En el context actual de declivi d’aquests insectes arreu del món i el seu impacte en la producció d’aliments, cada cop hi ha més interès en l’origen d’aquesta relació entre ells i les plantes.

Si bé es poden reconèixer al registre fòssil, fins ara no hi havia una manera sistematitzada de fer-ho. De pol·linitzadors se n’han trobat tant en jaciments d’ambre com de roca, i és justament en aquests on s’estudien els indicis més antics trobats al planeta. Com es pot, però, saber quins insectes eren veritables pol·linitzadors?

Un exemplar de l'espècie Buccinatormyia magnifica de la famíla extinta Zhangsolvidae (dípters) del jaciment d'El Soplao | Enrique Peñalver
Un exemplar de l’espècie Buccinatormyia magnifica de la famíla extinta Zhangsolvidae (dípters) del jaciment d’El Soplao | Enrique Peñalver

A dia d’avui les plantes amb flor dominen la majoria d’ecosistemes terrestres del planeta, però van aparèixer durant el Cretaci inferior, fa uns 100 milions d’anys, i van reemplaçar els boscos de coníferes, gingkos, etc. Des d’aleshores, les angiospermes han interactuat de manera mutualista amb els pol·linitzadors. Segurament els primers van ser insectes generalistes, com escarabats i mosques, que ja havien pol·linitzat les gimnospermes. De fet, hi ha fòssils que mostren que ja passava.

Sistematitzant els pol·linitzadors fòssils

Estudiar un procés tan complex al registres fòssils, però, és un gran desafiament. Per identificar una espècie pol·linitzadora dels ecosistemes del passat no es poden fer les anàlisis actuals, com la formació de fruits en algunes plantes si les visiten certs insectes. Per això cal definir quan es considera que un insecte va ser un pol·linitzador i establir les característiques clau que puguin ser observables als fòssils.

L’estudi ha identificat 193 espècies d’insectes que es consideren pol·linitzadors, i els autors han establert quan apareixen al registre fòssil. Combinant dades científiques, s’ha desenvolupat una clau per diferenciar els insectes fòssils en pol·linitzadors i probables pol·linitzadors i descartar aquells de què no hi ha proves suficients.

Un exemplar de l'espècie Meioneurites spectabilis de la família extinta Kalligrammatidae (neuròpters) recuperada al Kazakhstan | Xavier Delclòs, UB-IRBio
Un exemplar de l’espècie Meioneurites spectabilis de la família extinta Kalligrammatidae (neuròpters) recuperada al Kazakhstan | Xavier Delclòs, UB-IRBio

Així, per poder classificar-lo com a pol·linitzador, un insecte fòssil ha de tenir grans de pol·len adherits al cos i pertànyer a un grup d’insectes actuals considerats pol·linitzadors, entre d’altres. A partir de l’anàlisi de tot el registre, es veu que tots els ordres actuals d’insectes amb espècies pol·linitzadores ja existien abans de l’aparició de les plantes amb flor, i fins i tot n’hi ha, com els mecòpters o mosques escorpí, que a dia d’avui ja no tenen espècies pol·linitzadores.

Una relació que es remunta a molt antic

Les conclusions de l’estudi apunten que el registre més antic d’aquesta relació mutualista es relaciona amb un grup extinct de neuròpters que es va originar, com a mínim al, Juràssic superior, fa uns 163 milions d’anys, molt abans de l’aparició de les primeres plantes amb flor. Aquesta informació és molt rellevant perquè mostra que els insectes han tingut relació estreta amb les gimnospermes des de temps molt antics. Així, no és sorprenent que algunes plantes amb flor descendents continuïn tenint-hi una relació beneficiosa.

Més notícies
Les arnes són pol·linitzadors molt més importants del que es pensava fins ara | Alvesgaspar / Wikimedia Commons (CC BY-SA 4.0)

Les arnes són pol·linitzadores encara més eficients que les abelles

La seva importància havia estat subestimada fins ara, quan un estudi l'ha posat de relleu
:  - Mobile
La contaminació lumínica afecta el cicle natural de les plantes i pot causar problemes importants | Wikimedia Commons

La contaminació lumínica allarga la temporada de pol·len d’arbres i plantes

Un estudi analitza els canvis en el seu cicle natural a causa de l'exposició a la llum durant la nit
:  - Mobile
Pixabay

La pol·lució confón abelles i papallones i redueix la pol·linització

Alguns contaminants comuns els impedeixen ensumar bé les flors
:  - Mobile
Aquests petits crustacis fertilitzen les algues vermelles com les abelles ho fan amb les flors de terra ferma | Universitat de la Sorbona

Alguns crustacis ‘pol·linitzen’ les algues, com els insectes amb les flors

El descobriment revela que aquest tipus de fertilització podria ser molt més antiga del que es pensava
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa