Un descobriment casual ha permès a un equip d’investigadors identificar les restes d’un rèptil marí que era el doble de gros que una orca i que va viure a l’actual Anglaterra fa 152 milions d’anys. Tal com explica un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the Geologists’ Association’, es tracta d’un pliosaure, un animal enorme de finals del període Juràssic i la mida del qual s’ha pogut calcular gràcies al descobriment d’unes vèrtebres gegantines.
Unes vèrtebres de 27 centímetres d’amplada
Aquests fòssils van ser trobats per casualitat en un calaix de l’Abingdon County Hall Museu, a Oxfordshire. Primer només es va troba una vèrtebra i, poc després, es va saber que n’hi havia dues més. Amb una amplada de gairebé 27 centímetres, una llargada de més 10 centímetres i un gruix de 22 centímetres, era més que evident que havien de ser d’un animal molt i molt gros, i les comparacions amb altres espècies de mitjans del Juràssic i principis del Cretaci apunten clarament que era o bé un pliosaure o bé una espècie molt semblant però que encara no ha estat descrita.
Uns grans depredadors marins
Els pliosaures eren un grup de rèptils marins carnívors que destacaven per tenir uns caps enormes, un coll curt i un cos estilitzat i amb forma de pera. Com a membres de l’ordre ‘Plesiosauria’, eren semblants als plesiosaures, però era justament la mida del cap i del coll el que els distingia dels seus parents que, a dia d’avui, probablement són més coneguts.
Com a depredadors eren terribles, amb unes dents d’una mida comparable a les dels tiranosaures però amb una mossegada encara més potent. Segons els escàners topogràfics de les vèrtebres trobades, a més, les restes pertanyien a un animal que podria haver crescut fins a medir, aproximadament, entre 10 i 14,5 metres de llargada.
Nova informació sobre la cadena tròfica del Juràssic
Aquest estudi, doncs, aporta més informació i dades rellevants sobre el que devia ser el cim de la cadena alimentària dels mars del Juràssic, alimentant-se d’ictiosaures, plesiosaures i qui sap si també cocodrils marins, que podia arribar a partir per la meitat gràcies a la potència de la seva mossegada. De fet, entre totes les restes de rèptils marins que s’ha trobat al llarg dels anys, se n’han detectat forces que tenen marques de mossegades que, probablement, són de pliosaure.
