Un equip internacional de científics ha anunciat a la revista ‘Journal of Systematic Palaeontology’ el descobriment d’un nou rèptil marí prehistòric molt semblant als peixos espasa que coneixem. Considerat un dels ictiosaures més tardans que s’ha trobat, se n’ha conservat un crani d’un metre de llargada i en molt bon estat. Tant, que s’ha pogut estudiar amb detall com les seves dents estaven preparades per caçar preses molt grans.

En general, els ictiosaures descoberts fins ara tenien dents petites i de la mateixa mida, adaptades a alimentar-se d’animals més petits. En aquest cas, en canvi, estaven preparades per devorar peixos molt grans o, fins i tot, altres rèptils marins. Els descobridors d’aquesta espècie extingida l’han batejat com a “Kyhytysuka”, una paraula den la llengua indígena dels muisca, habitants de la regió colombiana on s’han trobat els fòssils.

En comprarar-los amb els ictiosaures que es coneixien fins ara, i que van viure durant els períodes Juràssic i Cretaci, es van adonar que formava part d’un grup desconegut fins ara. Així, l’arbre evolutiu d’aquests animals s’expandeix i facilita als investigadors que elaborin noves teories sobre com devia evolucionar.

Segons els científics, aquest animal va viure en un moment, a principi del Cretaci, en què la Terra sortia d’un període força fred, el nivell del mar pujava ràpidament i el supercontinent Pangea es començava a dividir. A més, en aquell moment hi va haver una extinció que va afectar molt tant els ecosistemes terrestres com els marins. Així va ser com molts ictiosaures van desaparèixer, com ho van fer els cocodrils marins, i van aparèixer-ne de nous com els plesiosaures, diverses espècies de tortuges marines i també els grans llangardaixos marins, coneguts com a mosasaures.

A aquesta fauna, ara s’hi afegeix aquest ictiosaure caçador, que anima els científics a continuar investigant per comprendre millor com van canviar els animals de la Terra durant el llarg regnat dels dinosaures.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa