El descobriment d’un dinosaure molt semblant als ànecs moderns ha sorprès enormement els paleontòlegs de tot el món. En un article publicat a ‘Communicaions Biology’, s’inclou la descripció d’un animal les restes del qual han estat descoberts a Mongòlia i que, pel que sembla, era un depredador adaptat a la vida a l’aigua. Això, que contradiu la creença que tots els dinosaures eren terrestres, el convertiria en el primer membre no-aviari d’aquest superordre amb un cos comparable al dels ocells aquàtics actuals.
Vivia en aigües poc profundes i menjava peixos petits
Segons explica l’article, el Natovenator polydontus, com ha estat batejat l’animal, era petit com els ànecs que coneixem i probablement feia servir les potes per nedar. A més, pel que s’ha pogut deduïr de les restes fòssils, devia viure en aigües poc profundes i s’alimentava de peixos petits. Tot i que no és el primer cop que se sospita que un dinosaure no-aviari era aquàtic –va passar amb l’espinosaure i, fins i tot, amb un parent proper del Natovenator–, aquesta és la primera vegada que es pot afirmar amb certesa.
A mig camí entre un rèptil aquàtic i un corb marí
Els investigadors van analitzar un esquelet ben preservat que es remunta al Cretaci Superior, fa entre 66 i 100 milions d’anys. Si bé el crani, dents, coll i extremitats eren semblants als del Halszkaraptor, el parent de qui ja s’havia sospitat, les costelles del Natovenator fan pensar que tenia un cos estilitzat com els dels ànes actuals, amb una caixa toràcica plana i comprimida semblant a la dels rèptils aquàtics.
La semblança d’aquest animal amb un ànec o fins i tot amb un corb marí és un exemple claríssim del que s’anomena ‘evolució convergent’, que succeeix quan animals molt diferents evolucionen, cadascú pel seu compte, fins a acabar tenint trets molt semblants o fins i tot un pla corporal similar.
