Un equip d’arqueòlegs ha descobert les restes d’un home que va viure a l’actual Israel al segle XV a.C., en plena Edat del Bronze, i que havia estat sotmès a una trepanació, una tècnica de cirurgia cerebral. En un article publicat a la revista ‘PLOS ONE’, els investigadors detallen que sembla que l’home, que va ser enterrat juntament amb el seu germà, pertanyia a la classe alta i que l’operació va tenir lloc poc abans de la seva mort.
Una operació practicada des de fa milers d’anys
El descobriment va sorprendre els arqueòlegs, que consideren que és l’exemple de trepanació més antic que s’ha trobat a l’Orient Mitjà. Aquesta operació, consistent a fer un forat al crani, és una de les operacions de cirurgia cerebral més antigues que es coneixen, i n’hi ha exemples de fa milers d’anys.
En aquest cas, es va practicar a un home que va viure a la ciutat de Tel Megiddo. Germà gran de l’altre cadàver trobat a la mateixa tomba, tenia entre 20 i 40 anys quan se li va practicar l’operació, retirant el cuir cabellut abans de fer un forat de forma quadrada de 3 centímetres de costat a l’os frontal del crani. Curiosament, els trossos d’os que se li van treure també eren presents a la tomba.
La ciutat d’Harmagedon
La ciutat de Tel Megiddo (Harmagedon) és on, segons l’Apocalipsi, es produirà la batalla final entre Satanàs, els dimonis i els reis de la Terra contra Déu i les seves legions angèliques. Fa 4.000 anys era part d’una ruta molt important que connectava Egipte, Síria, Mesopotàmia i Anatòlia, on hi havia alguns de les principals civilitzacions del moment. La ciutat controlava part d’aquesta ruta i, per tant, era un indret ric i amb un gran intercanvi cultural. És per això que la seva història lliga no només amb la Bíblia i el poble jueu sinó també amb la història d’Egipte, i Assíria, entre d’altres.
Dos germans malalts que van viure força temps
Pel que fa als dos germans, el descobriment de la tomba al costat d’un antic palau, juntament amb restes de possessions valuoses, fa pensar que eran membres de l’alta societat. També ho fa pensar el fet que visquessin tant de temps tenint en compte que els seus ossos tenen marques de lesions compatibles amb malalties debilitants cròniques, un fet impossible si haguessin hagut de treballar per viure.
El germà petit va morir al voltant dels 20 anys, probablement de tuberculosi o lepra, mentre que el germà gran va viure fins més tard. De fet, es pensa que tots dos tenien lepra, en el que seria un dels casos més antics registrats de la malaltia. No se sap, però, per quina raó se li va practicar la trepanació. Probablement, tenint en compte els problemes de salut que patia, en un intent de millorar el seu estat cap al final de la seva vida. Malauradament, va morir dies o hores després de la intervenció.
