Les restes d’una de les barques que havia solcat els canals de la ciutat d’Uruk, considerada per a molts la més antiga del món, han estat trobades a la riba del riu Èufrates, a l’actual Iraq. Segons ha informat l’Institut Arqueològic Alemany a través d’un comunicat, els vestigis van ser trobats el 2018 però no ha estat fins fa poc que, per preservar-lo de l’erosió i del trànsit rodat que hi passa a prop, es va decidir rescatar-la.
Un esquelet gairebé intacte
D’aquella barca, construïda fa aproximadament 4.000 anys, pràcticament només en queda el betum que n’havia cobert l’estructura, que devia estar feta de canyes, fulles de palmera o fusta. Tot aquell material orgànic, és clar, es va desintegrar fa temps, i de la barca només en queda una closca negra amb les empremtes de la superfície que havia cobert. Tot i això, és suficient per saber-ne forces coses com, per exemple, que devia fer uns set metres de llargada i un i mig d’amplada, perfecte per navegar els rius i canals de l’antiga Sumèria.
El lloc on va ser trobada la barca, de fet, era als afores d’Uruk que, durant milers d’anys, van ser plens de comunitats que vivien en relació constant amb la ciutat. Uruk, de fet, estava tan ben comunicada amb els seus voltants per un sistema de canals que, sovint, se l’ha anomenat “la Venècia del desert”.
La llegendària capital del rei Gilgameix
Fundada el 5000 abans de Crist, la ciutat no només és una de les més antigues del món sinó també l’indret on va néixer l’escriptura o, si més no, d’on es conserven els testimonis escrits més antics. Durant el seu apogeu, les muralles de la ciutat acollien 40.000 persones i, a les afores, hi vivia una quantitat semblant de població.
El mític rei-heroi Gilgameix, si fem cas a la llegenda, va governar Sumèria des d’aquesta ciutat aproximadament el 2600 a.C., no gaire abans de la construcció de la barca que ens ocupa. Encara quedaven sis segles perquè, a partir del 2000 a.C., comencés el seu declivi, que es va allargar durant gairebé 3.000 anys: no va ser abandonada definitivament fins a finals del segle VII o principis del segle VIII d.C.
El rescat dels vestigis
Durant gran part de tot aquest temps, i tot el que ha passat des d’aleshores, aquesta embarcació que havia solcat els canals d’Uruk i finalment s’havia enfonsat ha estat allà mateix. Enterrada sota els sediments, l’aigua fa temps que va marxar, i no va ser fins fa ben pocs anys que l’erosió va fer-ne aparèixer una part, que va ser descoberta pels arqueòlegs. Finalment, a causa del perill que es degradés, va ser rescatada en una operació molt delicada per impedir que, en treure-la, es desintegrés.
Actualment, la barca es troba al Museu Nacional de l’Iraq, a Bagdad, on els experts l’estudiaran i la prepararan perquè es conservi en les millors condicions posibles i, també, per poder exposar-la al públic.
