Un equip d’investigadors nord-americans ha anunciat en un article a la revista ‘Cell Metabolism’ que ha descobert que les mateixes neurones són les encarregades de decidir si volem menjar, beure o sexe. Els resultats del seu experiment, fet amb ratolins, mostren clarament que la resposta a la gana i la set influeix en les interaccions socials amb el sexe i posat i que, en les circumstàncies adients, fins i tot els ratolins mascle que tenen força gana prefereixen relacionar-se amb les femelles abans que alimentar-se.
Un tractament amb l’hormona que suprimeix la gana
Els científics van tractar els ratolins mascle amb una tècnica que imita els efectes de la leptina, una hormona que suprimeix la gana. En aquestes circumstàncies, fins i tot si duien un dia sense menjar, els animals preferien apropar-se a les femelles que no pas als seus bols plens d’aliment. Això apunta a un paper sorprenent de la leptina en el comportament social i també és un pas en la comprensió de la priorització dels comportaments davant les diverses necessitats, una qüestió molt important en neurociència.
Eliminar la gana augmenta les ganes de tenir interaccions socials
Així doncs, aquest estudi aporta informació sobre un camp molt important. Quan ja no has de menjar urgentment, ets lliure de fer altres coses, i aquest treball mostra com ho fa el cervell per jugar entre aquestes necessitats. La idea, de fet, era entendre com afecta la leptina a aquesta presa de decisions. La leptina activa un subgrup de neurones i promou que et sentis tip. En injectar-la als ratolins mascle, però, van veure que no només suprimia l’alimentació sinó que feia augmentar les relacions social amb les femelles.
Les neurones involucrade són les mateixes
En veure això, els investigadors van decidir examinar les neurones del ‘centre de la gana’ del cervell, l’hipotàlam lateral, que són activades per la leptina, i van observar que aquestes mateixes neurones també s’activen quan els ratolins mascle interactuen amb les femelles. Activant-les artificialment, a més, augmentava la probabilitat que un ratolí s’apropés a un membre del sexe oposat. Per tant, els resultats de tots dos experiments apunten a que la leptina té un paper important en promoure el comportament social.
Els científics fins i tot van establir que, si bé en ratolins que fa un dia que no menjaven es podia aconseguir que ignoressin els aliments i continuessin buscant les femelles, en ratolins que no s’havien alimentat durant cinc dies no es podia. Segons creuen, hi ha altres sistemes que intervenen per fer del menjar una prioritat en casos d’emergència i que, per tant, superen la barrera de la leptina.
Els resultats desafien idees establertes
D’altra banda, els investigadors també van investigar les neurones productores de la neurotensina, una hormona relacionada amb la set. En estimular-les, els ratolins preferien beure abans que alimentar-se o relacionar-se amb altres individus. Tot plegat desafia la idea que tant la neurotensina com la leptina són importants per a la resposta a senyals metabòlics i no per a les relacions socials. No obstant això, té sentit, perquè la leptina normalment es produeix quan les necessitats energètiques estan cobertes i, per tant, pot redirigir l’atenció a altres coses.
Possibles implicacions en humans
Tot i que treure conclusions directes i extrapolar el que passa al cervell dels ratolins al comportament dels humans és molt complicat, el fet és que el sistema de la leptina es conserva en un ventall enorme d’animals. De fet, fins i tot les mosques expresen els receptors de la leptina. Així doncs, estudiar aquestes interaccions pot donar pistes per entendre els desordres alimentaris que pateixen algunes persones amb autisme, per exemple, o la fòbia social de les persones amb bulímia.
