Entrar en una comunitat monàstica que té el celibat com una de les seves normes és una opció de vida que segueixen milions de persones de diverses religions del món. El celibat, però, va en contra, o ho sembla, del funcionar natural de la vida, que inclou mirar de reproduir-se per perpetuar l’espècie i és, a més, clau en l’evolució. És per això que la pregunta de com devia aparèixer aquesta pràctica ha intrigat els científics durant anys. Ara, a la revista ‘Royal Society Proceedings B’, un equip d’investigadors mostra els sorprenents avantatges evolutius del celibat, a partir d’un estudi amb monjos tibetans.
Un estudi amb centenars de famílies
Pel treball es van fer entrevistes a 530 llars de 21 pobles de l’est del Tibet, aconseguint informació de la història familiar i si hi havia algun familiar que s’hagués fet monjo. De fet, fins fa poc al Tibet era habitual enviar algun dels fills més joves al monestir més proper perquè es fes monjo, fins al punt que fins a un de cada set homes del país havia arribat a ser-ne.
En el cas dels pobles on es va fer l’estudi, a la zona d’Amdo, la majoria de la població sobreviu gràcies als seus ramats de iacs i cabres i de petites parcel·les que conreen, i la poca riquesa que generen es transmet per línia masculina. Segons els resultats obtinguts, els homes que tenien germans monjos eren més rics, mentre que en el gas de les dones no hi havia cpa diferència. Això és, és clar, perquè els monjos no poden tenir propietats i aquesta ‘competència’ per l’herència desapareix o, com a mínim, es redueix.
Les dades, però, també diuen algunes coses força més sorprenents, com ara que els homes amb un germà monjo tenen més fills que els que tenen germans no cèlibes, i que les seves esposes tendeixen a tenir fills més aviat. Els avis amb un fill monjo també tenen més néts, ja que els seus fills no cèlibes tenen menys competició entre els germans.
Una pràctica feta a la mida dels interessos paterns
Així doncs, enviar un fill al monestir sembla que és un benefici pels interessos reproductius dels pares, i això fa pensar que la pràctica podria haver aparegut per selecció natural. Per saber-ne més, els investigadors van crear un model matemàtic de l’evolució del celibat, incloent les conseqüències de fer-se monjo en l’èxit reproductiu dels germans i altres membres del poble, que es beneficien de la reducció en la competència.
Així, tot i que el monjo es ‘retira’ de la cursa per passar els seus gens a la generació següent, això fa que els seus germans siguin més rics i per tant més bons partits. És per això que els investigadors creuen que el celibat pot aparèixer per selecció natural, perquè suposa una ajuda al manteniment de la línia familiar, i són les mateixes famílies les que decideixen quin és el fill que es farà monjo. De fet, els autors de l’estudi afegeixen que tenint en compte que els nens són enviats molt joves al monestir, i que abandonar-lo suposa un gran deshonor, sembla clar que aquesta pràctica cultural està feta a mida pels interessos dels pares.
Un model que pot tenir més recorregut
A partir d’aquí, els científics creuen que el mateix model podria servir per explicar l’evolució d’altres formes culturals de favoritisme patern i fins i tot de l’infanticidi. A més, també pot ajudar a comprendre el cas del celibat femení, que és estrany en societats com la del Tibet però en canvi és més comú allà on les dones tenen més drets d’herència, com a Europa. Aquest darrer serà, precisament, l’objectiu del seu proper treball.
