Article publicat originalment a ‘The Conversation’.
És fàcil donar per fet que tots els animals tenen una línia clara dividint els sexes perquè les diferències en l’aparença de mascles i femelles poden ser molt impactants. Però com més aprenen els científics de la fauna, més clar és que la natura no té un reglament. La majoria de persones saben que els cavallets de mar mascles es queden embarassats i pareixen, però la recerca està revelant més d’animals que desafien les expectatives pel que fa a les normes sexuals.
Per entendre per què algunes espècies van evolucionar aparences i trets especials, cal saber per què els mascles i les femelles de moltes espècies van evolucionar per semblar tan diferents. A la majoria del regne animal, les femelles tenen un número finit d’òvuls mentre els mascles tenen un número infinit d’espermatozous.
Això es coneix com a anisogàmia i normalment fa que els mascles competeixin per les femelles en l’evolució d’armes com les banyes dels cèrvols o adorns com la cua preciosa del paó. Per tant, interessa a les femelles ser més triades amb els seus companys d’aparellament.
Aquestes diferències en aparença dels sexes van evolucionar en un procés anomenat la selecció sexual.
1– L’ànec collverd
Un bon exemple n’és l’ànec collverd, un dels ànecs més comuns del món. El color marró de les plomes de les femelles va evolucionar per selecció natural, on sobreviu el més apte. En aquest cas, els que estan camuflats dels depredadors.
Les plomes blaves i verdes brillants dels ànecs mascle els fan destacar en l’entorn, però també augmenten el seu atractiu. Les femelles trien els mascles més ‘sexis’ segons les plomes. Així, per a la majoria d’espècies, els mascles tenen colors brillants i les femelles tenen una aparença més fosca.
Però no sempre és el cas. L’evolució ha creat alguns girs increïbles a la història de la natura.
2– El colibrí de clatell blanc
Un estudi recent va apuntar que un 20% de les femelles de colibrí de clatell blanc (una espècie d’Amèrica Central) tenen plomes iridiscents blaves i verdes que imiten el color dels mascles.
Tot i que les femelles només imiten els mascles en aparença i no en comportament, guanyen l’avantatge de què gaudeixen els mascles, més agressius. Els mascles eviten les femelles amb plomes ornades, de manera que es queden soles per gaudir d’un millor accés al menjar.
3– El narval
El narval, o l’unicorn del mar, és una balena àrtica que té un llarg ullal espiral de fins a tres metres. Els mascles fan servir l’ullal per atreure femelles o per espantar mascles rivals. Normalment el mascle amb l’ullal més llarg és més dominant i té més oportunitats d’aparellar-se.
No obstant això, una proporció petita de femelles té ullals. No se sap per què. Però si els ullals augmenten les oportunitat de supervivència (combatant depredadors o empalant menjar) podria haver evolucionat per selecció natural tant en mascles com en femelles. Com que la presència de l’ullal normalment es restringeix als mascles, és possible que les femelles amb ullals es beneficiïn d’una manera semblant als colibrís.
4– La guatlla pintada batallaire
Algunes espècies com la guatlla pintada batallaire (un ocell no volador del sud d’Àsia) mostren un capgirament complet dels rols. Les femelles són més grans que els mascles i tenen un coll negre i una clapa al pit que els mascles no tenen. Les femelles van uns crits sorollosos per atreure els mascles i lluiten per accedir a l’aparellament.
Un cop una parella ha copulat, la femella passa a la parella següent mentre el mascle es queda per covar els ous i criar els pollets tot sol. Això, però, té un cost. Al regne animal, la majoria de femelles tenen una esperança de vida superior als mascles, però les femelles de guatlla pintada batallaire tenen una esperança de vida de quatre anys, gairebé la meitat que la dels mascles.
5– El redonell
No són només femelles les qui es beneficien d’adoptar l’aparença o els trets dels mascles. El redonell, un ocell limícola del nord d’Europa i Àsia, va rebre el seu nom del collaret de plomes que desenvolupen els mascles al voltant del coll durant l’època d’aparellament, semblants a les escaroles del segle XVII. Els redonells amb colls més impressionants atreuen més femelles.
Així, els que tenen més escarola són els elegits, mentre altres mascles acaben com cors solitaris sense oportunitats d’aparlelar-se. Però aquest mascles han trobat una manera de guanyar els altres al seu propi joc. Alguns copien les femelles durant la temporada d’aparellament per poder apropar-s’hi i copular-hi d’amagat.
Alguns redonells que imiten les femelles fins i tot atreuen altres mascles per allunyar-los de les femelles. Després tornen amb elles, un cop no hi ha cap amenaça a prop.
6– Les hienes
Potser l’animal més fascinant és la hiena tacada de l’Àfrica subsahariana, on les femelles dominen els clans. Fan la majoria de la caça i crien els cadells soles. Les femelles són més grosses que els mascles i tenen més testosterona, i això vol dir que sovint el mascle de més rang està subordinat a la femella de menys rang.
Les femelles fins i tot tenen un penis, amb testicles i capaç de tenir ereccions. En realitat és un pseudopenis, format per un clítoris engrandit a través del qual les femelles orinen i pareixen. El fals penis és emprat per assenyalar el domini quan les hienes es troben, amb un ‘penis’ erecte servint com una bandera de submissió.
7– El tord capdovella asiàtic
Al regne animal hi ha molts avantatges en semblar un membre del sexe oposat. Algunes espècies de peix com el tord capdovella asiàtic duen això una passa més enllà i canvien de sexe durant la vida. En un procés conegut com a hermafroditisme seqüencial, les femelles més grosses es converteixen en mascles. Un canvi en els nivells d’hormones fa que els seus ovaris esdevinguin testicles, permeten que es reprodueixin més.
Hem après moltíssim del regne animal d’ençà de l’inici de la ciència moderna però, com podem veure, potser només hem rascat la superfície.
