Les classes altes de finals del Jerusalem de finals del regne de Judà, fa 2.700 anys, tenien paràsits intestinals, segons un article publicat a la revista ‘International Journal of Paleopathology’ que mostra es resultats d’analitzar mostres extretes d’un lavabo trobat entre les restes d’un palau del segle VIIaC. Allà, s’hi han trobat ous de fins a quatre espècies de nematodes diferents.

Aquests resultats són una mirada gairebé inèdita sobre les condicions de vida a l’Israel de l’època. Els paràsits de què s’han trobat cucs podien causar problemes de salut com ara dolor abdominal, nàusees, diarrea, picor i, en infants, malnutrició, problemes de desenvolupament, danys neurològics i fins i tot la mort.

El vàter de 2.700 anys d'antiguitat trobat a Jerusalem | IAA
El vàter de 2.700 anys d’antiguitat trobat a Jerusalem | IAA

Aquest tipus d’estudis són molt més habituals del que sembla perquè, on hi ha restes de deposicions antigues, hi ha la possibilitat de conèixer com era l’alimentació d’aquelles persones i també, com en aquest cas, quines malalties patien. Tot plegat dóna molta informació sobre les condicions de salubritat en què vivien i també quines pràctiques agrícoles o ramaderes eren habituals.

De fet, aquest estudi corrobora el que expliquen textos antics de la zona, que parlen de paràsits intestinals molt abans que a altres regions a causa del desenvolupament de les seves ciutats i l’abandó de l’estil de vida nòmada. Les anàlisis s’han pogut fer gràcies a la troballa d’un vàter de pedra luxós amb una fossa sèptica a sota, que devia estar enmig d’un jardí de pins per dissimular-ne l’olor i que estava ventilat.

Les espècies de nematodes descobertes pels científics
Diverses espècies de nematodes

Els investigadors van treure mostres de la fossa i les van examinar, trobant ous de sis espècies diferents de paràsits. És possible que, si el contingut de la fossa, com gran part de la femta humana, es feia servir per adobar els camps, els paràsits s’escampessin amb molta facilitat i fossin presents als aparells digestius de gran part de la població, no només als rics que tenien vàters. La presència d’alguns ous concrets, a més, fa pensar que consumien la carn molt poc cuita, ja que és la manera més habitual en què entren al cos.

Nou comentari

Comparteix