Un projecte liderat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) està mirant de trobar el lloc exacte on Cató el Vell va lliurar la batalla d’Empórion, un combat que va tenir lloc el 195 a.C. i que, amb la derrota dels ibers, va marcar l’inici de la romanització a Catalunya. Els arqueòlegs volen localitzar l’espai del combat i posar-lo en valor perquè, recorden, també formen part de la història i ajuden a entendre-la, en contra d’algunes tendències actuals a amagar la violència sota l’estora.

Els experts han estudiat els textos clàssics sobre la batalla, tot i que cap la situa exactament, i han fet algunes prospeccions sobre el terreny. Treballen amb la hipòtesi que els combats van tenir lloc a prop de la serra de Ventalló i la muntanya de Sant Grau, on els ibers haurien estat acampats quan van ser sorpresos pels romans, que van atacar a trenc d’alba.

Soldats romans en marxa | Pixabay
Soldats romans en marxa | Pixabay

El líder de les tropes de l’aleshores República Romana era Marc Porci Cató Censori, ‘Cató el Vell’, que mirava de sufocar una revolta dels ibers. Dècades més tard, com a senador, i en el marc de la Tercera Guerra Púnica, va ser qui va prendre el costum d’acabar els discursos amb la famosa frase “delenda est Carthago” (‘Cartago ha de ser destruïda’) o bé, en la seva versió llarga, “ceterum censeo Carthaginem esse delendam” (‘a més, opino que cal destruir Cartago’).

L’alçament iber va començar el 197 a.C. quan una coalició de pobles va rebel·lar-se contra la creació de la província romana d’Hispania Citerior i van assetjar la ciutat grega d’Empúries. El cónsol Cató va rebre l’encarrec d’acabar amb ells i va desembarcar amb entre 20.000 i 30.000 homes, amb qui va acampar a poca distància de la colònia.

El sector nord de la ciutat grega d'Empúries, on s'aprecien l'esperó rocallós i tot el penya-segat de l'antiga façana litoral | MAC-Empúries
El sector nord de la ciutat grega d’Empúries, on s’aprecien l’esperó rocallós i tot el penya-segat de l’antiga façana litoral | MAC-Empúries

Quan va saber on era l’exèrcit iber, va fer marxar les seves legions durant tota una nit i el va sorprendre quan sortia el sol, en una batalla que va durar hores i que va acabar amb la derrota total dels indígenes”. “No tan sols va suposar la fi de la revolta”, recorda en declaracions a l’ACN l’arqueòleg Jordi Principal, sinó també “la submissió de tot el territori i el principi de la romanització a casa nostra”.

La batalla apareix en textos grecs i romans, per bé que pocs i desiguals. Un de Tit Livi descriu detalladament tot el combat, mentre que d’altres només l’esmenten. El mateix Cató va fer servir la seva victòria com a eina de propaganda i la va narrar en una obra, però aquest text només es coneix per la referència que en fan altres autors, ja que s’ha perdut. En qualsevol cas, el lloc de la batalla és una incògnita, ja que els textos no són tan precisos ni donen referències geogràfiques directes més enllà de la seva proximitat a Empórion.

Recreació de soldats romans d'època imperial | Wikimedia Commons
Recreació de soldats romans d’època imperial | Wikimedia Commons

Els arqueòlegs busquen tres espais: el campament romà, a 4km (3.000 passos) de la ciutat grega, segons els textos clàssics; el campament dels ibers i el camp de batalla en sí mateix, tot i que aquests dos darrers són el mateix. Al cap i a la fi, les fonts afirmen que el combat es va lliurar davant i a l’interior del campament.

Per trobar aquests llocs, cal relacionar el que diuen els textos amb la cartografia històrica i amb el paleopaisatge. Al segle II a.C., el Ter formava un gran estuari que cobria amb aiguamolls els voltants d’Empúries. Per tant, no hi podia haver cap campament militar. També s’han fet prospeccions a Ventalló, Viladamat, Albons, Bellcaire, l’Escala i Torroella de Montgrí, on hi podria haver hagut punts de guaita o llocs de pas de l’exèrcit romà.

Amb tot això, els arqueòlegs han formulat dues hipòtesis: que Cató tenia el seu campament a Riells (l’Escala), amb la platja com a port natural a poca distància de la ciutat i que els ibers eren a l’oest de les serres de la Creu. De moment, els sondeigs fets a les zones sense urbanitzar de Riells han permès trobar ceràmica del segle II a.C. i el georadar ha detectat estructures enterrades, que podrien ser fossats i que caldrà excavar. Pel que fa a Ventalló, a les zones més elevades s’hi han trobat restes d’enclavaments ibers.

Aquest segons indret serà més fàcil d’excavar i és on volen treballar els arqueòlegs per mirar de trobar tant el campament com el camp de batalla. Tot plegat entra dins el que es coneix com “arqueologia del conflicte”, on s’acostumen a trobar tant restes d’armes com d’equipament dels soldats, menys espectaculars que els monuments però d’una gran improtància per comprendre la història.

Nou comentari