Un equip d’investigadors ha aconseguit recuperar ADN antic d’un penjoll de fa 25.000 anys amb una nova tècnica no invasiva que podria revolucionar l’estudi dels human del passat. En un article publicat a ‘Nature’, expliquen com ho han fet i també els detalls que han aconseguit esbrinar sobre el seu propietari, en el primer cop que s’aconsegueix aïllar ADN humà d’un objecte de l’Edat de Pedra.
El penjoll era una dent de cèrvol amb un forat que va ser trobat a la cova Deníssova, al sud de Sibèria. Segons han pogut determinar els científics, pertanyia a una dona que va viure fa entre 19.000 i 25.000 anys i que era d’un grup amb una relació de parentesc amb els primers humans que van poblar el continent americà.
Un nou mètode per extreure l’ADN dels objectes
Gràcies a aquesta nova tècnica, a més, ara podrem conèixer molt millor com eren genèticament els humans de l’Edat de Pedra, que van crear, emprar o dur tot tipus d’eines i ornaments que han estat trobats arreu del món. Preguntes com ara com era la divisió sexual del treball, per exemple, es podran respondre fàcilment però, a més, també serà possible saber amb seguretat quina espècie va fer servir cada objecte, sigui un humà antic, un neandertal o un denissovà, per exemple.
En aquest cas, l’ADN es va conservar al penjoll perquè la dent és porosa i va retenir material genètic de la pell, la suor i altres fluids corporals. En comptes d’extreure’n una mostra directament, però, cosa que l’hauria malmès, els investigadors el van submergir en una solució que van anar escalfant lentament, permetent que l’ADN s’hi alliberés i que després es pogués aïllar i seqüenciar.
Caldrà continuar investigant per veure l’abast d’aquest avenç
Tot plegat és important perquè, tot i que la majoria d’eines i objectes que es troben d’aquella època són de pedra, els que estan fets d’ossos continuen sent més habituals que no pas les restes humanes i, per tant, pot permetre ampliar moltíssim la recerca científica. No obstant això, aquest primer treball només ha aconseguit demostrar que funciona en aquest cas, i no que es pugui aplicar a tots.
Si s’ha pogut extreure l’ADN d’aquest penjoll és perquè s’acabava de descobrir i els arqueòlegs van assegurar-se que no es contaminés durant el procés que el va dur fins al laboratori. De fet, en provar-la tant en restes descobertes als anys 70 i 90 i també en altres acabades de trobar, no es va aconseguir trobar restes genètiques. No obstant això, haver-ho aconseguit una vegada ja és una gran passa endavant.
Podria ser que, perquè l’ADN es conservés, l’objecte hagués d’haver estat fet servir durant molt de temps, com en el cas d’aquest penjoll, que devia passar anys tocant la pell de la seva propietària. S’haurà de continuar investigant, doncs, per saber fins a quin punt es pot fer servir aquest mètode per conèixer com eren els humans de l’Edat de Pedra.
