Un equip d’investigadors de la Universitat de Harvard, als Estats Units, han observat el moment exacte en què el cor d’un ésser viu comença a bategar. Aquest estudi, publicat a la revista ‘Nature’, és molt important per a la comprensió del desenvolupament embrionari dels animals, inclosos els humans, i explica com un grapat de cèl·lules estàtiques comença, de sobre, a bategar de manera perfectament sincronitzada.
De dues cèl·lules a organismes complexos i sincronitzats
El desenvolupament d’un ésser viu comença amb un parell de cèl·lules i acaba duent a la formació d’un organisme amb teixits i òrgans molt complexos i que estan organitzat de manera que, idealment, funcionen perfectament coordinats i de manera molt precisa. En el cas del cor, és clar, això té una importància cabdal, i veure el moment en què comença a funcionar i de quina manera comencen a moure’s aquestes cèl·lules és un avenç molt important.
El cor ‘s’encén de cop’
L’estudi, dut a terme amb peixos zebra, un model animal molt emprat, ha permès veure que les cèl·lules del cor comencen a batejar de sobte i totes ahora a mesura que els nivells de calci i els senyals elèctrics augmenten. A més, cada cèl·lula cardíaca té la habilitat de bategar tota solar, sense res que li faci de ‘marcapassos’, i el batec pot començar en diversos indrets. Un informació que no només satisfa la curiositat científica sinó que pot servir a entendre per què, a vegades, el batec del cor no es regula correctament.
Fent servir proteïnes fluorescents i imatges amb microscopis d’alta velocitat, els científics van poder observar els canvis en l’activitat elèctrica i els nivells de calci de les cèl·lules del cor d’embrions de peix zebra i com, de cop, totes començaven a bategar alhora, de manera totalment sincronitzada, com si s’hagués encès un interruptor.
Onades d’electricitat
En continuar observant van veure que en cada batec hi ha una regió que s’activa primer, empenyent una onada d’electricitat que travessa totes les cèl·lules i les activa. A més, els batecs començaven en punts diferents en cada exemplar, indicant que les cèl·lules que els iniciaven no tenien res d’especial, a diferència dels cors adults, on hi ha poblacions especialitzades de cèl·lules ‘marcapassos’.
Un camp per explorar
Com que les cèl·lules del cor comencen a bategar de manera instantània, han d’aprendre a bategar i a sentir el batec de les cèl·lules veïnes abans de fer-ho per primera vegada, sense practicar. I no obstant això, les cèl·lules se sincronitzen i cooperen de manera natural per donar un batec regular. Aquesta capacitat és, entre d’altres, la que impulsa els investigadors a continuar mirant d’observar l’inici del batec del cor en altres espècies amb l’esperança de, en algun dia, entendre com apareixen irregularitats com ara les arrítmies en els humans.
