Un equip d’investigadors australians ha anunciat en un article a la revista ‘Science’ el descobriment del cor més antic que s’ha vist mai. Trobat a l’interior d’un peix fossilitzat, conegut com a gogo, es calcula que té 380 milions d’anys i mostra un moment clau en l’evolució d’aquest organ.
El descobriment més gran de les seves vides
Les restes es van trobar a Austràlia Occidental i, en declaracions a la cadena britànica BBC, la líder de l’estudi, la professora Kate Trinajstic de la Universitat Curtin, ha explicat que en el moment en què es van adonar del que havien trobat estaven “reunits al voltant de l’ordinador” i que, quan van reconèixer que hi havia un cor, “pràcticament no ens ho podíem creure”. La mateixa BBC defineix la seva troballa com “la més gran de les seves vides”.
La mostra més antiga de l’origen dels nostres òrgans
El cert és que trobar òrgans conservats, o qualsevol tipus de teixit tou, és molt difícil, ja que només acostumen a fossilitzar-se els ossos. En aquest jaciment. En aquest cas, però, els minerals han ajudat a que els òrgans interns d’aquest peix prehistòric es conservessin, no només el cor sinó també el fetge, l’estómac i els intestins.
Així, aquest peix conté la mostra més antiga que s’ha trobat mai dels òrgans primigenis a partir dels quals van evolucionar els que serien, entre d’altres, els nostres. El gogo, de fet, és el primer dels anomenats placoderms, que també van ser els primers peixos grossos –podien arribar als 9 metres de llargada– i que tenien mandíbula i dents. Durant els 60 milions d’anys següents a la seva aparició, moltíssim abans que els dinosaures, van ser la forma de vida dominant a la Terra.
Un cor molt desenvolupat i altres indicis evolutius
Les anàlisis del cor fossilitzat del gogo han mostrat que era molt més complex del que s’esperava, amb dues cambres, una damunt de l’altra, i una estructura semblant a la dels cors humans. Pels investigadors, aquest canvi va fer el cor més eficient i va ser essencial per la seva transformació d’un peix lent a un depredador ràpid.
Una altra diferència important és que aquest organ era molt més endavant que en els peixos que el van precedir, cosa que s’ha relacionat amb el desenvolupament del coll i amb la creació de l’espai on, molt més tard, es desenvoluparien els pulmons. El gogo, de fet, és un animal molt important en l’evolució de la vida a la Terra. En ell, es podem observar els primers exemples no només de mandíbules i dents sinó també de les aletes anteriors i posteriors, avantpassades de les potes i, finalment, dels braços i les cames.
