El primer escàner complet en tres dimensions que s’ha fet mai del Titànic ha revelat detalls mai vistos fins ara. Tal com informa la cadena pública britànica BBC, la reproducció digital del vaixell, enfonsat la nit d’entre el 14 i el 15 d’abril de 1912 a l’Atlàntic Nord i que reposa a uns 3.800 metres sota el mar, permet observar-lo com si fos fora de l’aigua. Així, potser, es podran acabar de resoldre alguns dels misteris que, des d’aleshores, envolten el seu naufragi.
Un naufragi molt conegut però difícil d’estudiar
El Titànic i el seu enfonsament a causa de la col·lisió amb un iceberg durant el seu primer viatge, que va causar la mort de més de 1.500 persones, és molt probablement la tragèdia marítima més coneguda del segle XX. Les seves restes van ser descobertes el 1985, després de dècades de cerca, però la profunditat a què es troba fa molt difícil observar-lo directament, fins i tot amb les càmeres més modernes, per mirar de resoldre algunes preguntes bàsiques sobre el vaixell i el seu destí.
Per posar-hi remei, Magellan Ltd ha fet servir les darreres tecnologies emprades per mapejar el fons del mar i fer un documental sobre el Titànic. Així, s’ha pogut obtenir una vista completa del naufragi, amb les seves dues meitats separades per uns 800 metres i el gran camp de restes diverses que l’envolta. Tot plegat gràcies a les més de 200 hores emprades en obtenir més de 700.000 imatges des de tots els angles i fer una reconstrucció exacta en 3D del vaixell. Una feina, és clar, que no ha estat gens fàcil.
Una reproducció espectacular
Amb aquest volum enorme d’informació, és lògic que la reproducció digital en 3D del vaixell no mostri només els trets o característiques més importants sinó detalls tan petits com, per exemple, el número de sèrie d’una de les hèlixs. La proa continua sent reconeixible instantàniament mentre que la popa, a certa distància, és una massa caòtica de metall. Al voltant de tot plegat, a més, hi ha un gran camp de restes amb peces de metall, estàtues, dotzenes de sabates i fins i tot ampolles de vi escumós sense obrir, descansant a 4.000 metres sota el mar des de 1912.
Gràcies a tots aquests detalls, potser es podrà aconseguir descobrir més coses de què va passar exactament al Titànic la nit que es va enfonsar. Al cap i a la fi, la manera com va xocar amb l’iceberg no s’ha acabat d’establir mai del tot, i la manera com va caure fins al fons del mar també pot donar algunes pistes importants. Tot plegat, a més, ajudarà a mantenir viu el Titànic durant més temps ja que, a dia d’avui, s’està deteriorant i cada cop en queda menys.
