Un equip liderat per P.H. Nargeolet, un veterà de les immersions amb submergible que ha visitat les restes del Titanic diverses vegades, ha fet un nou descobriment al costat del lloc on el transatlàntic, enfonsat el 1912, descansa partit en dos. Segons informa la cadena nord-americana CNN, una taca que va aparèixer al radar el 1996, en una expedició del mateix Nargeolet, ha resultat ser un ecosistema abissal únic al món.
Reposant a la plana abissal
El Titanic es troba al fons de l’Atlàntic Nord, a gairebé 4.000 metres sota la superfície del mar, d’ençà que va xocar amb un iceberg i va naufragar, en una de les tragèdies de navegació marítima més famoses de la història. És a l’anomenada plana abissal, els llits oceànics situats a profunditats d’entre 3.000 i 4.000 metres i que ocupen el 60% de la superfície de la Terra. Una zona fangosa sense ni tan sols roques, o això es pensava fins ara.
Una troballa “biològicament fascinant”
Des de fa 26 anys, Nargeolet pensava que el que hi havia al costat del Titanic eren les restes d’un altre vaixell, per la senyal que indicava el radar. Una immersió que va tenir lloc a principis d’aquest any, però, i on el van acompanyar quatre investigadors més, ha revelat que en realitat és un escull rocós fet de formacions volcàniques i que és la base d’un ecosistema amb llagostes, peixos abissals, esponges i diverses espècies de corall que podrien tenir milers d’anys d’antiguitat.
En declaracions a la CNN, el professor Murray Roberts, de la Universitat d’Edimburg (Escòcia) ha definit la troballa com a “biològicament fascinant” perquè aquests animals són “molt diferents” dels que es troben a altres indrets a la mateixa profunditat. De fet, segons el mateix Roberts, aquesta troballa podria voler dir que les formacions rocoses a la plana abissal podrien ser molt més comunes del que es pensava.
Una porta oberta a nous descobriments
Això, de retruc, explicaria com les esponges i els coralls poden desplaçar-se a tanta distància al fons del mar, cosa que fins ara era un misteri. Al cap i a la fi, sense llocs on enganxar-se, créixer i reproduir-se, sembla impossible que puguin anar tan lluny. Si hi hagués més roques com aquestes de les que se sabia fins ara, aquest enigma quedaria resolt.
Els investigadors estan analitzant les imatges i vídeos obtingudes d’aquest escull per tal de compartir-los amb la comunitat científica i ampliar el coneixement de com és la vida al fons del mar. A més, a prop del Titanic, Nargeolet també va trobar una altra taca al radar, que creu que podria ser una altra formació semblant però encara més grossa, i tan aviat com pugui farà una altra immersió per aconseguir treure’n l’entrellat.
