El número total de genomes d’humans antics que s’han seqüenciat ja supera els 10.000. Gràcies a l’avenç de la tècnica, aquest procés per conèixer els nostres avantpassats s’ha anat accelerant i facilitant moltíssim durant els darrers anys i, ara, fins i tot hi ha disponible una gran base de dades, l’Allen Ancient DNA Resource, que ha estat presentada fa poc al servidor de prepublicacions ‘bioRxiv’.
Un avenç rapidíssim
Haver arribat a una xifra tan alta és increïble tenint en compte que, el 2010, es va publicar la primera seqüència del genoma d’un humà antic, obtinguda a partir dels cabells d’un home que va viure a Grenlàndia fa uns 4.000 anys. Des d’aleshores, s’ha arribat a 10.000 i no sembla que el ritme hagi de baixar. A més, i per bé que la majoria de seqüències fetes fins ara corresponen a persones que van viure a l’oest d’Euràsia, les mostres i per tant les seqüències d’humans d’altres regions del món són cada vegada més nombroses.

Millores en la seqüenciació i en l’obtenció de mostres
Abans de 2010, els estudis en l’ADN antic es centraven en algunes parts concretes, com ara els 16.500 parells de bases del genoma mitocondrial o algunes segments petits dels aproximadament 3.100 milions de parells de bases d’un genoma humà complet. Des d’aleshores, però, la tecnologia de seqüenciament d’ADN ha millorat moltíssim tant el cost econòmic com en el temps necessari per fer-ho, i també s’ha pogut extreure ADN de més mostres antigues.
Aquesta ‘cursa’, de fet, s’ha accelerat especialment a partir de 2018. Des d’aleshores, cada any s’han presentat milers de genomes nous d’humans antics, ja que darrerament tant els mètodes d’extracció com de seqüenciament de l’ADN han avançat moltíssim. Per a moltes mostres, a més, els investigadors no processen tot l’ADN sencer sinó només aproximadament un milió de bases que se sap que canvien entre individus.

Alguns assumptes pendents
I malgrat tot, aquest gran avenç en números i en diversitat contina encapçalat per un número petit de laboratoris amb experts que viatgen per tot el món mirant de seqüenciar el màxim de genomes que poden. De fet, gairebé el 80% dels genomes seqüenciats d’humans antics que hi ha a la base de dades Allen prové de tres institucions. En el futur, però, s’espera que no només millori la diversitat dels genomes analitzats sinó que la tecnologia necessària per fer-ho sigui més accessible arreu del món, donant una imatge més clara d’on venim tots, no només uns quants.