Les persones que s’assemblen molt físicament comparteixen gens, segons conclou un estudi català que ha identificat quins són i també quin efecte tenen, fins i tot més enllà de l’aspecte extern. Publicat a la revista ‘Cell Reports’, aquest treball ha estat encapçalat per Manel Esteller, director de l’Institut Josep Carreras i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB), i ha comptat amb la participació del Barcelona Supercomputing Center i diverses institucions científiques vinculades a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Un fet recurrent a la cultura popular
Els investigadors han partit d’un projecte de François Brunelle, un artista canadenc que fa més de 20 anys que fa fotografies de persones que s’assemblen molt entre elles. D’entre totes, els científics van triar 32 parelles, dos terços de les quals eren de dones, per tal d’investigar el fenomen dels ‘dobles’ de les persones, un element recurrent a la cultura popular, especialment al cinema i a la televisió, però a què la ciència havia parat poca atenció.
Selecció i estudi de persones gairebé idèntiques
Així doncs, es van seleccionar persones que s’assemblaven molt i es va passar les seves imatges per l’algoritme de reconeixement facial MatConvNet CNN de la UPF, la xarxa neuronal Custom-Net, creada per l’empresa catalana Herta, i un altre algoritme propietat de Microsoft. Gràcies a això es van poder troba persones pràcticament indistingibles, de qui es van obtenir mostres biològiques que van ser seqüenciades i de què es va fer un perfil epigenètic i es va analitzar la diversitat del seu microbioma.
Més semblances de les esperades
Els resultats apunten que pes persones que s’assemblen molt físicament comparteixen variacions també semblants a l’ADN, especialment pel que fa als gens que determinen la formació del front, els ulls, el nas, la boca i la barbeta. Pel que fa als perfils epigenètics i el microbioma, en canvi, no tenien per què tenir cap relació, tot i que els científics creuen que caldria investigar més per descartar definitivament que no tinguin cap vincle amb la semblança física.
A més, els investigadors van trobar una sorpresa: a les parelles de persones gairebé iguals també hi havia semblances en altres elements a més de l’aspecte, com ara l’alçada i el pes i, també, en la seva personalitat. Així doncs, conclouen, sembla que els resultats no apunten només a la coincidència del fenotip pel que fa a la cara sinó que també podrien amagar relacions amb altres característiques antropomètriques i fins i tot en el caràcter i el comportament.
Una eina útil per a la ciència i per a la policia
En declaracions a la cadena 324, el doctor Esteller ha explicat que aquest estudi obre moltes línies de recerca, com ara “diagnosticar malalties genètiques” a partir de “l’anàlisi de la imatge i la forma de la cara” i, també, “reconstruir la cara d’una persona” a partir d’una mostra d’ADN, un dels grans desitjos dels cossos policials però també d’altres camps amb finalitats més elevades.
