MonPlaneta
L’ADN viral present al nostre genoma ens protegeix d’algunes malalties

L’ADN viral que ha quedat al nostre genoma provinent d’infeccions antigues serveix com a antiviral que ens protegeix de patir infeccions per patògens actuals. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors en un article publicat a la revista ‘Science’ i que demostra que, al nostre codi genètic, hi ha tot un seguit de proteïnes que tenen el seu origen en virus del passat i ens ajuden a neutralitzar els actuals.

Si bé ja s’havia demostrat que aquest fenomen es produïa en ratolins, pollastres, gats i ovelles, ara s’ha pogut observar l’efecte antiviral d’aquests fragments d’ADN, anomenats retrovirus endògens, en els humans. Una dada important perquè properes investigacions podrien descobrir un munt d’antivirals naturals que ajudessin a crear tractaments sense efectes secundri autoimmunes. Tot un sistema de defensa genòmic que desconeixem i podria ser molt gran.

Un 8% del genoma humà és d’origen viral

Els retrovirus endògens formen un 8% del genoma humà, quatre vegades més que la quantitat d’ADN dels gens que codifiquen proteïnes. Aquests virus introdueixen el seu ARN en una cèl·lula hoste, que és convertida en ADN i integrada al genoma. Així, la cèl·lula segueix les instruccions genètiques, replicant el virus, en un mecanisme de ‘pirateig’ cel·lular.

La del SARS-CoV-2 és la més coneguda de les proteïnes que fan servir els virus per adherir-se a les cèl·lules hostes

Normalment els retrovirus infecten cèl·lules que no passen de generació en generació, però algunes infecten òvuls o espermatozous, permetent que l’ADN retroviral es converteixi en un element permanent de l’hoste. Per fer-ho, tenen una proteïna que s’adhereix a un receptor de la superfície de les cèl·lules, com és el cas, per exemple, de la famosa ‘proteïna espiga’ del virus de la Covid-19.

En aquest estudi, els investigadors han buscat al genoma humà totes les seqüències que podrien codificar aquestes proteïnes, que vinguessin de retrovirus i que encara es poguessin adherir als receptors. Després, es van detectar quins d’aquests gens estaven actius, és a dir, generant els retrovirals en cèl·lules humanes específiques. Els resultats van ser clars, i molts d’ells fins i tot s’expressen durant el desenvolupament embrionari, tot i que d’altres s’expressen a les cèl·lules immunològiques quan hi ha una infecció.

Un dels embrions de ratolí creats a partir de cèl·lules mare durant el seu desenvolupament | Amadei & Hanford
Alguns fragments de codi genètic viral protegeixen els embrions d’infeccions durant el seu desenvolupament | Amadei & Hanford

Un mecanisme de protecció dels embrions

Els científics es van fixar en un d’aquests antivirals, anomenat Suppressyn, perquè es pot enganxar al receptor ASCT2, el punt d’entrada d’un grup de virus molt divers, els retrovirus Tipus D. Com que el Supressyn s’expressa molt a la placenta i al principi del desenvolupament embrionari, es van fer experiments en cèl·lules d’aquest tipus exposant-les al retrovirus RD114, que és habitual en els gats. Mentre les cèl·lules que no expressaven el Supressyn es eren infectades ràpidament, les altres no.

Així doncs, aquest estudi ha demostrat com una proteïna d’origen retroviral bloca tots els receptors que permeten l’entrada de virus i per tant la infecció per una gran varietat de retrovirus que circulen entre els animals. D’aquesta manera, els retrovirus antics que es van integrar al nostre genoma han esdevingut un mecanisme de protecció dels embrions en desenvolupament davant d’aquest tipus d’infeccions. En endavant, els investigadors volen explorar l’activitat antiviral d’altres proteïnes semblants codificades al genoma humà.

Més notícies
La pesta de Florència de 1348 segons la descripció del 'Decameró' de Bocaccio  | Wellcome Library (Creative Commons)

Els efectes de la Pesta Negra encara són presents al nostre ADN

Algunes mutacions que van ajudar els nostres avantpassats a sobreviure ens estan perjudicant
:  - Mobile
Svante Pääbo és el Premi Nobel de Medicina 2022 | Comitè Nobel

Svante Pääbo, Nobel de Medicina per seqüenciar l’ADN dels neandertals

El genetista suec va aconseguir una cosa que "semblava impossible"
:  - Mobile
Els punts on menys mutacions hi ha són, segons un estudi, els més sensibles: qualsevol canvi pot provocar la mort prematura de qui la té

Un programa informàtic detecta els punts febles de l’ADN humà

Són els més vulnerables a mutacions amb conseqüències severes o mortals
:  - Mobile
Eliminar la possibilitat que un medicament ens faci menys efecte o ens faci mal gràcies a un test d'ADN podria obrir un nou futur per a la medicina

Personalitzar els medicaments segons l’ADN pot iniciar una revolució mèdica

El Servei Nacional de Salut del Regne Unit podria començar a fer-ho l'any vinent
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa