L’estudi d’una mòmia de babuí pot haver obert una nova porta que ajudi a trobar la llegendària terra de Punt. Aquest país, esmentat als textos trobats entre les restes de l’Antic Egipte, suposadament era una terra d’abundància on hi havia grans quantitats de tot tipus de productes de luxe. En un article a ‘eLife’, però, els resultats de l’anàlisi genètica de la mòmia apunta a un indret que els romans anomenaven Adulis i que també era quasillegendària.
Més de 1.000 anys de relació però molt poques pistes
El país dels faraons va comerciar amb Punt durant més de mil anys però, no obstant això, fins ara no hem pogut esbrinar on era. Només se sap que, per arribar-hi, s’havia de viatjar pel mar Roig, però això podria situar aquesta terra al Sudan, a Somàlia o fins i tot a la península Aràbiga.
Punt apareix esmentada per primer cop a la Pedra de Palmero, un fragment de tauleta inscrita que explica la història de les primeres dinasties egípcies. Allà es diu que pels volts del 2450 abans de Crist, durant el regnat de Sahura, es va fer una gran expedició d’on es va dur mirra, fusta, electrum –semblant al platí– i esclaus.
El document més famós, però, prové del temple mortuori de la reina Hatshepsut, la primera faraona egípcia. En aquell text, d’aproximadament el 1500 a.C., es parla d’una expedició de gran importància política i religiosa i es mostren escenes de la flota de la reina arribant a una terra misteriosa amb flora i fauna exòtica, inclosos babuins.
Després del segle XII A.C., però, en què una expedició va anar a Punt durant el regnat de Ramsès II, no torna a aparèixer mai més i, en aquest cas, tampoc no hi ha gaires més indicacions més enllà, sembla, de la navegació cap al sud pel mar Roig. Així doncs, els arqueòlegs fa dècades que miren de descobrir on era exactament Punt, amb teories sobre a quina alçada i a quin costat, a l’Àfrica o a l’Àsia, devia trobar-se aquest reialme llegendari.
Les pistes dels babuins
El 2020, però, un equip d’investigadors va examinar els isòtops radioactius de mòmies de babuins de l’Imperi Nou –1550-1069 a.C.– i també de l’època ptolemaica –305-330 a.C.–. Gràcies a això, els científics van determinar que alguns dels animals no eren nadius d’Egipte i que, probablement, provenien de la zona d’Eritrea, Etiopia, Djibouti i Somàlia. Com que sabem que els babuins eren importats de Punt, això va ajudar a reduir les possibles localitzacions d’aquesta terra i va donar pistes per a continuar investigant.
És així com, en aquest estudi, s’ha analitzat l’ADN mitocondrial d’una mòmia de babuí trobada el 1905 a la Vall dels Micos, a la riba oest del Nil a Luxor, i que està datada a l’època del Baix Imperi, entre el 800 i el 500 abans de Crist. Els resultats apunten que era força semblant a l’espècie que coneixem com a ‘Papio hamadryas’, que viu a les zones rocoses de la costa del mar Roig. Per una marca a les dents, a més, se sap que devia patir estrès durant la joventut, potser a causa d’haver estat capturat i traslladat fins a Egipte. Després, però, va viure allà com a representació vivent de Thot, el déu de la saviesa.
Una teoria amb algunes esquerdes
A partir d’aquí els investigadors apunten que aquest animal provenia d’un lloc proper a la ciutat portuària d’Adulis, que formava part de l’Imperi Aksumita, a l’actual Eritrea. Punt, doncs, podria haver estat aquest mateix indret. Si fos així, aquest babuí no només hauria permès trobar Punt sinó també saber que Adulis existia com a mínim 200 anys abans del registre documental més antic que se’n té. Punt i Adulis, doncs, quedarien connectats i la seva història es faria molt més clara i completa.
El primer esment d’Adulis és del tercer segle abans de Crist i, sembla, els ptolemaics n’importaven elefants de guerra per a les seves campanyes de conquesta. Una ciutat que, per la seva importància, devia ser monumental, molt urbanitzada amb un port molt important. Això, però, no encaixa gaire amb la representació que en feien els egipcis. Així doncs, per bé que la regió sembla que era la mateixa, la ciutat concreta probablement no ho era.
