Les restes enrunades d’un antic taller de momificació egipci han permès fer molts descobriments sobre com es duia a terme aquest antic ritual. En un article publicat a ‘Nature’, un equip de científics explica com la seva anàlisi ha permès descobrir algunes de les substàncies i pocions que feien servir en el procés d’embalsamament. Fins ara només se’n coneixien els noms, que havien quedat registrats als textos, però només es podia suposar a quins compostos i materials corresponien.
El 2016, però, es van descobrir les ruïnes d’un dels indrets on s’havia momificat els morts a la necròpoli de Saqqara, a prop del Caire. A l’interior d’aquest taller subterrani, que es creu que va funcionar entre els segles VII i VI a.C., s’hi van trobar 121 recipients, i en aquest estudi s’han fet anàlisis moleculars dels 31 que conservaven millor les incripcions amb el nom dels productes que contenien.
Ingredients molt diversos per protegir el cos
Ha estat gràcies a això que ara es pot saber que els antics egipcis feien servir un munt de substàncies diferents per preparar el cos per a l’altra vida, reduint l’aparició de males olors, protegint-lo dels fongs, els bacteris i la putrefacció… Entre els ingredients descoberts hi ha oli de xiprer, de cedre, de ginebre i també resina de l’arbre del festuc, cera d’abella i greix animal.
Un coneixement increïble acumulat durant milers d’anys
Aquest descobriment mostra el coneixement amplíssim que tenien els egipcis sobre tots aquests productes i com els havien de fer servir en cada part del cos. La resina de festuc i l’oli de castor eren només eren emprats pel cap, per exemple. Els embalsamadors sabien que a la pell hi havien de posar substàncies antibacterianes i antifúngiques per conservar la pell, per bé que no sabien que existien els bacteris. Tot un exemple de coneixement experiencial acumulat al llarg de milers d’anys.
El treball fins i tot ha permès descobrir que l'”antiu” dels antics egipcis, que es creia que era o bé mirra o bé encens, en realitat una barreja d’oli de cedre, ginebre i xiprer i greix animal. Els egiptòlegs, doncs, si més no en aquest cas, s’havien equivocat de mig a mig. No obstant això, els investigadors apunten que, tenint en compte que no s’han trobat gaires tallers de momificació com aquest, és difícil saber com d’iguals o de diferents eren els ingredients que es feien servir a cadascun d’ells.
Una nova prova de les grans rutes comercials de l’Antiguitat
Un altre element important d’aquesta recerca és que molts dels productes i compostos descoberts eren impossibles de trobar a l’Egipte de l’època i havien de ser importats no només d’altres indrets de la conca Mediterrània sinó, com la goma dammar o la resina d’elemi, provenien o bé de les regions tropicals d’Àfrica o bé del sud-est asiàtic, una altra prova de l’existència de grans rutes comercials de llarga distància ja em temps molt remots.
