Un equip d’investigadors ha descobert una màscara d’or i 49 amulets a la mòmia d’un adolescent que va morir a Egipte fa uns 2.300 anys. Segons han explicat en un article publicat a ‘Frontiers in Medicine’, tots aquests objectes li havien de servir per facilitar el viatge cap a l’altra vida, un moment fonamental de la religió de l’Antic Egipte.
Oblidada durant gairebé un segle
Per bé que les restes van ser descobertes el 1916 al cementiri de Nag el-Hassay, al sud d’Egipte, on es van fer enterraments entre els segles IV i I abans de Crist, van ser traslladades al soterrani del Museu Egipci del Caire sense ni tan sols ser examinades. Un fet comú tenint en compte que, entre el segle XIX i principis del XX, a Egipte es van desenterrar milers de mòmies, algunes de les quals amb sarcòfags i tot, que van ser dutes al museu.
En aquest cas, la mòmia de l’adolescent es trobava fins de dos sarcòfags successius, decorats amb sanefes i inscripcions en grec. Anar més enllà d’això, però, era perillós, perquè desembolicar les mòmies és un procés molt destructiu per a les restes. Per sort, a dia d’avui, la tecnologia de tomografia computeritzada permet analitzar força a fons els cadàvers sense tocar-los pràcticament gens.
Un cos preparat pel darrer viatge
És així com es va trobar que, sota les benes i a l’interior de la mòmia, que devia ser d’un noi d’entre 14 i 15 anys, no només hi ha una màscara d’or sinó gairebé 50 amulets amb 21 dissenys diferents, que inclou una llengua d’or a l’interior de la boca i un escarabat al pit, que a més està cobert amb pedres. Tots els seus òrgans van ser extrets excepte el cor i l’interior del crani va ser reomplert amb resina després de retirar el cervell, un procés que es feia a través del nas.
Tot plegat, preparacions per ajudar el noi a travessar l’Inframón i arribar a l’altra vida, tal com explica el famós ‘Llibre dels Morts’, que contenia instruccions i sortilegis per a aquesta darrera aventura. Així, a més de l’escarabat, la mòmia conté un amulet de l’Ull d’Horus, el ‘tyet’ o Nus d’Isis… molts d’ells d’or i d’altres de pedres semiprecioses. A més, la mòmia també duu unes sandàlies blanques, que li havien de permetre sortir del sarcòfag. Juntament amb les tècniques emprades per a momificar-lo i el bon estat de les seves dents, fan pensar que el noi era d’una família molt ben posicionada a la societat egípcia de l’època. Ara, les seves restes s’han traslladat a la sala d’exposicions principal del Museu Egipci del Caire.
