Un equip d’arqueòlegs ha descobert un ‘botí de guerra’ egipci de fa uns 3.500 anys consistent en 12 mans dretes tallades. Per bé que les inscripcions a les tombes d’alguns grans guerrers ens havien permès conèixer aquesta pràctica, que els donava estatus, aquesta troballa, presentada en un article publicat a ‘Scientific Reports’, és la primera prova directa que hi ha que, realment, amputaven les mans dels seus enemics i les ofrenaven al faraó com a prova de la seva vàlua.
Una aportació cultural dels hikses
Les mans han estat trobades en pous al pati d’un palau de la XV Dinastia al nord-est d’Egipte. La XV Dinastia, que va governar aproximadament entre el 1640 i el 1530 abans de Crist, van ser una sèrie de reis que no eren egipcis sinó hikses i que van controlar parts del país alhora que els faraons de la XVI i XVII Dinasties, que sí que eren nadius d’Egipte. Durant l’època en què van ostentar el poder, van introduir alguns avenços tecnològics, com ara els arcs compostos i els carros de guerra, i també costums com el d’entregar les mans drets tallades dels enemics com a part d’una cerimònia.
Mans tallades amb precisió
Les mans tallades trobades en aquest palau pertanyien, sembla, a 11 homes i una dona. L’anàlisi d’aquestes restes ha mostrat que no hi havia fragments d’ossos del braç enganxats, cosa que indica que van ser tallades amb precisió per ser entregades com a ofrena. Tot plegat formava part d’un sistema per comptar i recompensar els guerrers per les seves proeses. Un costum egipci que, per bé que importat, és molt significatiu i que, si bé fins ara només era conegut per algunes inscripcions i murals, ara es tenen proves definitives que es duia a terme.
