Les restes d’ADN antic han permès a un equip d’investigadors revelar alguns secrets de la civilització que va obligar l’imperi xinès a construir la Gran Muralla. En un article publicat a la revista ‘Science Advances’, els científics expliquen nous detalls sobre els xiongnu, un dels pobles més poderosos dels primers segles de la nostra era i que va dominar les estepes asiàtiques a partir del segle III, enfrontant-se a la Xina fins al punt de fer-los construir aquesta enorme estructura defensiva.
Un imperi multiètnic, multicultural i multilingüe
Malgrat aquestes i altres proves de la seva existència, no hi ha registres escrits d’ells, més enllà de les cròniques xineses, que els mostraven com uns bàrbars. És per això que aquestes noves anàlisis d’ADN, juntament amb altres restes arqueològiques, està començant a ensenyar-nos qui eren, traient-los de la foscor de la història i mostrant que eren un imperi multiètnic, multicultural i multilingüe.
Els investigadors han fet un examen genètic extensiu de dos cementiris situats a la frontera occidental dels territoris dels xiongnu, a l’actual Mongòlia. Els resultats de la seqüenciació del genoma de 17 individus mostra un nivell “extremadament alt” de diversitat genètica fins i tot a dins de les mateixes comunitats, mostrant que no només era una barreja de tribus unides per una causa comuna sinó que, fins i tot dins de cada poble, hi havia una diversitat sorprenent. Gràcies a això, s’ha pogut saber que els xiongnu probablement van expandir el seu imperi incorporant grups diferents i construint el seu imperi incorporant elits locals a les imperials.
Les dones tenien un gran paper en l’imperi xiongnu
D’entre les tombes estudiades, les que eren d’un estatus més alt eren de dones, cosa que indica que devien tenir un paper especialment important a la societat dels xiognu. Una d’elles no només té emblemes del poder del seu imperi sinó que, fins i tot, contenia un carruatge i sis cavalls. Així doncs, sembla clar que eren molt poderoses i venerades, amb grans ofrenes dipositades a les seves sepultures.
A més, també hi ha altres dades importants, per exemple, sobre com vivien els infants dels xiongnu. Els majors d’onze anys, explica l’article, eren enterrats amb arcs i fletxes, com els adults, mentre que els menors no ho eren. A més, de l’edat, el sexe també marcava quin tractament funerari rebien, cosa que permet imaginar-se el seu estatus social.
Una millora en la comprensió d’una civilització antiga
Així doncs, aquest estudi ha permès comprendre millor com era el teixit social i la societat dels xiongnu, gràcies a la genètica de les restes humanes que van deixar. A més, també s’ha pogut separar el nostre coneixement d’aquest poble, de què la principal informació venia dels seus enemics xinesos, que veien els pobles nòmades de les estepes com a inferiors.
El seu llegat, però, va inspirar pobles semblants posteriors com els huns d’Àtila o els mongols de Genghis Khan, que van tenir una influència enorme i que, en els segles posteriors, va arribar fins i tot a Europa occidental.
