Els avars van ser un poble de genets d’origen desconegut que van construir un imperi que va durar dos segles a les planures de l’Europa Central i els Balcans durant els darrers temps de l’Imperi Romà. Ara, però, podria ser que finalment s’hagués descobert d’on venien i que, a més, fossin els protagonistes de la migració més ràpida que s’havia vist mai fins aleshores: de Mongòlia a Hongria en entre deu o vint anys.
Un poble misteriós
Un article publicat a la revista ‘Cell’, fruit d’anàlisis arqueològiques i genètiques, podria haver tret l’entrellat d’aquest misteri. Dels avars se’n sap ben poca cosa, ja que no van deixar registres escrits, però sembla que van conquerir i dominar una gran regió al cap de molt poc temps de la seva arribada a Europa, fa 1.500 anys. Pel que fa a restes arqueològiques, els seus governants eren enterrats en grans túmuls, envoltats d’armes, joies, cavalls i equip de muntar. De fet, els estreps més antics d’Europa han estat trobades a tombes dels avars.
Aquestes tradicions, de fet, eren les pistes més importants sobre el seu origen, i és d’on es va extreure l’ADN, provinent de 27 jaciments diferents, per comparar-lo amb les dades disponibles sobre ADN de pobles antics. Els resultats semblen gairebé irrefutables: els seus parents més propers són a tombes del segle VI trobades a l’actual Mongòlia.
Les tombes avares més antigues d’Hongria mostren una semblança genètica enorme amb un individu que havia estat enterrat a l’est d’Àsia només unes dècades abans. Això fins i tot podria indicar que el viatge, de 7.000 quilòmetres, podria haver estat fet per una sola generació d’avars, que van creuar les estepes euroasiàtiques fins arribar, pràcticament a l’actual Àustria.
Fonts antigues
Aquests resultats donen suport a algunes cròniques històriques sobre els orígens dels avars. D’una banda, una font xinesa del segle Vi parla dels rouran, un grup nòmada de les estepes, que va atacar el nord de l’Imperi i va dominar la regió fins que, l’any 552, van ser derrotats per nòmades rivals. Només 15 anys després, a milers de quilòmetres, uns diplomàtics bizantins recollien l’arribada a les ribes del mar Caspi d’un grup de genets que es feien dir els avars i que afirmaven que eren parents dels rouran. Per sorprenent que sembli, eren clarament la mateixa gent.
Els avars van entrar a Europa Central i van conquerir les planes del Danubi entre el que avui dia són Viena (Àustria) i Belgrad (Sèrbia), i fins i tot van arriba a assetjar la capital de l’Imperi Bizantí, Constantinoble, el 626. Finalment, però, a finals del segle VIII van ser derrotats per Carlemany, que va destruir la seva capital i va fundar un nou imperi que cobria la majoria d’Europa.
Un poble tancat
Les anàlisis de l’ADN de jaciments avars de diversos indrets i moments també indiquen que, fins i tot a principis del segle VIII, encara mantenien trets de l’est d’Àsia, cosa que vol dir que no es devien barrejar amb els locals. Els de les elits governants, si més no: a tombes menys riques i més lluny del centre del seu reialme, els resultats no són els mateixos.
Una altra dada obtinguda gràcies als gens és que el grup que va migrar de Mongòlia a Hongria era molt més gran del que es pensaven: si no fos així, amb només dues generacions s’haurien començat a veure indicis d’endogàmia entre els governants. En canvi, no n’hi ha, tot i que només es reproduïen entre ells. Perquè això fos així, la població migrada hauria de ser de desenes de milers de persones, o bé que rebessin més migrants de la seva terra després d’haver començat a conquerir Europa.
Curiosament, però, un cop van ser derrotats sembla que van desaparèixer completament. L’explicació d’això, que continua sent un misteri, és una de les coses més importants que es volen estudiar properament.
