La part interior d’Àsia Central va ser un indret importantíssim per algunes de les primeres migracions d’hominins per tota Euràsia. Aquesta regió, que connecta zones molt importants en aquest sentit, però, ha estat molt poc estudiada, i ara un estudi internacional publicat a ‘PLOS ONE’ mira d’aportar més coneixement en aquest buit de la història de la nostra evolució.
Aquest nou estudi indica que ara són estepes semiàrides o directament desèrtiques d’Àsia Central havien estat un entorn favorables no només perquè hi visquéssin els homínins i perquè es dispersessin per tota Euràsia. Per fer-ho, un equip interdisciplinari d’experts d’institucions de quatre continents van fer una gran recerca per expandir un coneixement molt limitat malgrat la seva importància.
Eines de pedra i estalagmites
Els investigadors van recollir i analitzar dades paleoclimàtiques i arqueològiques del Plistocè, entre fa 2,6 milions d’anys i fa 11.700 anys, a l’Àsia Central. Això inclou construir una base de dades d’eines de pedra d’aquells temps i analitzant estalagmites del sud de l’Uzbekistan. Aquestes restes són importantíssimes per la capacitat humana per migrar a altres entorns i superar els reptes que això suposa. Així, és clar, es van endur les seves eines quan es van dispersar, i estudiar la seva localització i les condicions ambientals del moment fa 400.000 anys pot donar moltíssima informació en aquest sentit.
Una relació clara
Així doncs, es va compilar informació de 132 jaciments del Paleolític, fent la base de dades més grossa del seu tipus, per considerar la seva distribució i comparar-la amb les dades obtingudes dels canvis hidrològiques del sud de l’Uzbekistan per veure com van evolucionar el clima i les condicions, aconseguides gràcies a l’anàlisi de dades geoquímiques d’estalagmites i veure canvis a escala de mil·lennis en la disponibilitat d’aigua, les precipitacions i les nevades que, pel que sembla, van ser molt variables.
Les conclusions exposen que l’Àsia Central, en aquell moment, era un hàbitat favorable pels fabricants d’eines del Paleolític perquè els períodes interglacials temperats coincidien amb períodes en la mar Càspia tenia un nivell d’aigua alt, cosa que refredava encara més les condicions i aportava humitat, un fet que coincideix amb les dades paleontològiques obtingudes.
