Un estudi publicat a la revista ‘Geophysical Research Letters’ apunta que, amb l’augment de les temperatures, els climes desèrtics s’han estès 100 quilòmetres més al nord en algunes parts d’Àsia Central durant els darrers quaranta anys. A més, el mateix treball apunta que les temperatures han augmentat a tota la regió, que inclou parts de la Xina, l’Uzbekistan i el Kirguizistan, posant en perill tant els ecosistemes com les persones que hi viuen i que depenen de la terra per a la seva supervivència.
Fins i tot a les regions muntanyoses, apunta l’estudi, les temperatures han augmentat, però allà la humitat també s’ha fet més present i, molt probablement, ha accelerat la fusió de moltes glaceres, algunes de les qualts molt importants. Ser conscients que tot això està passant és una primera passa per mirar d’emprendre polítiques de mitigació i d’adaptació, afirmen els científics, per bé que la situació és complicada i els recursos, especialment en aquella regió, limitats.
Un clima cada cop més sec
A dia d’avui, més del 60% d’Àsia Central té un clima sec, amb pluges molt poc abundants. Així, amb una disponibilitat d’aigua molt baixa, la pujada de les temperatures suposa una amenaça especialment greu, ja que accelera l’evaporació de l’aigua del sòl i augmenta el risc de grans sequeres.
Gràcies a aquest estudi, que ha fet servir dades de la temperatura de l’aire i de les precipitacions entre 1960 i 2020 per dividir la regió en 11 climes diferents, s’ha comprovat que la zona classificada com a clima desèrtic ha crescut cap al nord i cap a l’est, una expansió que ha tingut un efecte dòmino a les regions subjacents, que també s’han tornat més seques. En alguns punts, la temperatura mitjana anual ha pujat fins a 5ºC en aquest període, amb estius més secs i les pluges concentrades a l’hivern.
Tot plegat, és clar, tindrà efectes com ara canvis en les comunitats de plantes que hi viuen, cosa que afectarà els animals que pasturen a Àsia Central i, de retruc, les comunitats que en depenen com a font d’aliment i ingressos. A més, és clar, les sequeres cada cop més severes i llargues reduiran la productivitat de la terra fins que esdevingui totalment erma.
La reducció del gel anticipa problemes d’abastiment d’aigua
A les regions muntanyoses, la situació és diferent. A la serralada Tian Shan, al nord-oest de la Xina, l’augment de les temperatures ha fet augmentar les precipitacions, però en forma d’aigua en comptes de neu. Això està ajudant a accelerar la fusió del gel a les parts més altes i podria explicar l’encongiment sense precedents de les glaceres. Si no hi neva més, no es recuperarà el gel perdut, fent que el desglaç dugui menys aigua tant a les persones com als conreus que en depenen.
