La informació que ‘falta’ al genoma dels humans, en comparació al dels altres primat, podria ser la clau que expliqui què ens fa humans. Això, si més no, és el que afirma un nou estudi liderat per investigadors de les universitats de Yale i Harvard i de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als Estats Units. En aquest treball, publicat a ‘Science’, els científics comparen què ha estat ‘esborrat’ del nostre ADN respecte el d’alguns parents propers ja que, creuen, això podria ser tan important com el que s’ha ‘afegit’ al llarg de la nostra evolució.
La recerca, de fet, omple un buit força important pel que fa als canvis que ha patit el genoma humà al llarg del temps, ja que, tot i que els avenços tecnològics han permès identificar parts del genoma específiques dels humans, com ara un gen importantíssim per desenvolupar la capacitat de parlar, s’ha parat molta menys atenció a què ens ‘falta’ en comparació amb els animals més semblants a nosaltres.
Ens ‘falten’ 10.000 fragments d’ADN
Els resultats d’aquest estudi mostren que, entre els ximpanzès i nosaltres, s’han perdut uns 10.000 fragments d’informació genètica, la majoria tan petits com alguns parells de bases d’ADN. Entre ells, però, n’hi ha que estan molt relacionats, per exemple, gens involucrats en les funcions neuronals i cognitives, com per exemple un que s’associa amb la formació de cèl·lules durant el desenvolupament del cervell.
Peces que tenen gairebé tots els mamífers menys nosaltres
Aquestes peces ‘perdudes’, que són presents als genomes d’altres mamífers a més dels ximpanzés, són compartides per tots els humans, cosa que indica que són realment importants per a l’evolució i demostra que eliminar parts del codi genètic pot produir canvis molt importants, no només la creació de nous ‘blocs’ del trencaclosques genètic.
De fet, els investigadors han descobert que hi ha seqüències genètiques compartides per la majoria d’espècies de mamífers, dels ratolins a les balenes, que nosaltres no tenim, i que van eliminar elements que, normalment, ‘apagaven’ gens, canviant les instruccions de ‘com es crea un humà’ i ajudant, per exemple, a que el nostre cervell creixés més i es desenvolupessin les nostres capacitats cognitives complexes.
